Resultats de la cerca
Es mostren 2346 resultats
Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Fluvià des de llevant, amb la capçalera descoberta totalment després dels treballs de restauració recents F Tur Església de l’antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, situada al poble del mateix nom uns 3 km al nord-oest del seu cap de municipi, en un indret d’elevacions suaus que assenyalen el límit occidental de la plana empordanesa El nucli habitat, format per una dotzena de masies que s’agrupen entorn de l’església, es troba vora un camí antic que duu a Siurana d’Empordà, anomenat popularment “el camí ral” Mapa 258M781 Situació…
Bibliografia sobre l’art català. Etnologia, història de l’art i monografies
Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…
Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals
Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…
Els altres banquers. Banquers aliens a l'Associació i a la Federació
Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
Sant Martí de Mura
Art romànic
Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…
Sant Joan de Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…
Del XXV aniversari de l’ADI-FAD a la primavera del disseny català
L’anàlisi dels anys transcorreguts des del 1985 permet parlar de maduració definitiva del disseny industrial català Aquell any es van celebrar els vint-i-cinc de la creació de l’ADI-FAD, amb una convocatòria especial dels Delta dedicada a premiar els millors dissenys produïts des del 1960 Van agafar un nou impuls les diverses exposicions del disseny en altres països, moltes d’organitzades pel BCD, com Design in Catalonia, amb el patrocini de la Generalitat Una altra mostra de la importància que va aconseguir el disseny en el conjunt de la societat va ser la creació dels Premios Nacionales a…
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació…