Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
L’Institut Químic de Sarrià i la modernització de la indústria catalana
La indústria química ha estat una de les protagonistes del desenvolupament industrial del segle XX A Espanya, la química es va consolidar relativament tard, i gairebé sempre gràcies a les grans empreses multinacionals És un sector complex, el creixement del qual depèn en gran manera de l’existència d’una base científica i de recerca i desenvolupament Des del 1916 fins avui, l’Institut Químic de Sarrià IQS ha exercit una influència molt notable en l’àrea industrial catalana, que concentra bona part de les inversions químiques del país L’IQS és una institució d’ensenyament superior tècnic…
Els bancs de dades de la flora vascular
És ben sabut que la generalització de l’ús de la xarxa internet com a eina d’accés al coneixement ha obert unes perspectives insospitades fins fa molt poc temps Juntament amb el desenvolupament d’Internet, cal destacar la gran capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades dels ordinadors actuals Per a la majoria de projectes de recopilació de dades ja no calen grans centres de càlcul amb maquinari car i especialitzat, ja que amb els ordinadors personals es poden desenvolupar bases de dades amb milions de registres Tot plegat ha obert noves possibilitats en la integració, l’anàlisi i la…
Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1707-1710)
El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
Els catalans i les guerres del rei
Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…
Les infraestructures: entre la potència logística i l’escassetat d’inversions
El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…
La cultura literària altmedieval
Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…
La paraula i l’escrit
Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…