Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
sintetitzador de veu
Electroacústica
Aparell electroacústic capaç de generar sons d’una composició espectral semblant a la de la veu humana.
Bàsicament hi ha dues tècniques que fins ara han donat resultats bastant acceptables la parametrització i la segmentació En els sintetitzadors per parametrització, la informació de l’ona acústica corresponent a la veu es limita a un nombre ben reduït de paràmetres Efectivament, segons estudis teòrics fets per diversos investigadors, hom ha arribat a proposar una interpretació del tracte bucal amb un nombre de paràmetres que inicialment hom reduí a les coordenades de posició de la llengua, la mandíbula i els llavis posteriorment calgué afegir-hi també la posició del vel del paladar Amb aquest…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
acumulador

Secció d’una bateria d’acumuladors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues.
Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’absorbida Hi ha…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
patrimoni cultural
Art
Conjunt de testimonis que constitueixen l’herència cultural de la societat.
El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…