Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

En 1842-47 residí a l’Índia El 1853 féu un pelegrinatge a la Meca, disfressat de pathan , que li donà fama i sobre el qual escriví Pilgrimage to Al-Medina and Meccah , un dels més notables entre els seus nombrosos llibres de viatges El 1854 fou el primer europeu a visitar Harar Etiòpia amb John H Speke descobrí el llac de Tanganyika 1858 el 1860 explorà Costa d’Or, Dahomey i Benín Fou cònsol a Santos, al Brasil 1865, a Damasc 1869, llocs des d’on continuà explorant, i a Trieste 1871 Tingué una gran difusió la seva notable traducció de Les mil i una nits The Thousand Nights and a…

Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular Passat el…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident…

De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més tard en una…

És una propietat característica de molts metalls or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge La malleabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues La malleabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que disminueix el límit…

Escòcia tingué una literatura de temàtica comuna i de desenvolupament parallel al d’Irlanda des del segle VI literatura irlandesa Els poetes medievals escocesos són coneguts pel Llibre del degà Lismore segle XVI, recull integrat per poetes i per balades anònimes relatives als fenians i a Cúchulainn Entre els bards escocesos es destaca Iain Lom segles XVII-XVIII El període d’or de la poesia escocesa fou al segle XVIII, amb Alexander Mac Donald, autor, a més, d’un diccionari gaèlic-anglès, i amb una collaboració angloescocesa més estreta El 1890 fou fundada l’An Comunn Gaidhealach…

Estudià música al Conservatori de Colònia i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Milà Entre el 1910 i el 1912 actuà a Bayreuth, on es destacà en els papers de Donner L’or del Rin , Telramund Lohengrin i Klingsor Parsifal El 1910 representà el personatge de Wotan La valquíria i el de Gunther El capvespre dels déus al Covent Garden de Londres Actuà amb èxit en teatres d’arreu d’Alemanya Hamburg i Munic principalment, a més de Praga i Viena Del 1927 al 1931 fou professor de cant a la Folkwangschule d’Essen El 1916 actuà amb els…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble del tenor WD Fassbänder, i el 1956 debutà a l’Òpera d’Aquisgrà El 1960 es presentà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà diversos papers d’òperes mozartianes Durant els anys seixanta fou membre de l’Òpera d’Hamburg, amb la companyia de la qual actuà als teatres d’òpera de Viena, Milà i Londres, entre d’altres Assidu del Festival de Bayreuth, entre el 1963 i el 1968 hi interpretà els papers de David Els mestres cantaires de Nuremberg i Mime L’or del Rin i Sigfrid , entre d’altres Gran actor, Wohlfahrt…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments destaquen les…