Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Francesc Petit i Reig
Pintura
Comunicació
Publicitari i pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts 1945-51, activitat que compaginà amb la feina a l’Editorial Seix i Barral i, més tard, a l’empresa Climax El 1952 es traslladà amb la seva família al Brasil i s’establí a São Paulo En aquest país dirigí un departament de comerç i treballà en importants empreses, com JW Thompson, PA Nascimento i McCann Erickson S'inicià en publicitat a l’empresa Publicane Fundà l’empresa METRO-3 i el 1968 creà una de les primeres agències de publicitat del Brasil, DPZ, sigles corresponents a les inicials dels tres socis fundadors Roberto Dualibi, Francesc Petit i José Zaragoza…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…
Francesca Madriguera i Rodon
Música
Pianista i compositora.
Germana del compositor Enric Madriguera Estudià amb E Granados i amb F Marshall Feu el primer concert als cinc anys La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres Marxà als EUA, on residí una temporada 1915-19, allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita , Capvespre d’estiu i…
,
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
Cuauhtemoc Cárdenas
Política
Polític mexicà.
Enginyer civil i fill de l’antic president de Mèxic Lázaro Cárdenas Fins l’any 1987 fou militant del PRI Partido Revolucionario Institucional, però posteriorment fundà el Frente Democrático Nacional FDN, una formació política més orientada a l’esquerra, amb la finalitat d’oferir una alternativa de govern Des d’aleshores esdevingué el màxim opositor del PRI i del govern L’FDN evolucionà fins a anomenar-se Partido de la Revolución Democrática PRD, del qual Cárdenas fou elegit president el 1990 Candidat d’aquest partit a la presidència de Mèxic el 1988 i posteriorment el 1994, en…
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou…
,
Fontanet
Grup de mestres de vidrieres i de pintors del sXVI procedents d’Ivorra (Segarra).
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra — Barcelona ~1550,…
decrets de s’Agaró
Història del dret
Nom amb què és conegut el pla de 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya, promulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937 i publicades al Diari Oficial de la Generalitat extraordinari del dia 18.
El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb els problemes…
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…
pandèmia
Patologia humana
Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden afavorir l’…