Resultats de la cerca
Es mostren 2867 resultats
La muralla romano-comtal de Barcelona
Art romànic
Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Esplugues de Llobregat
Panoràmica d’Esplugues de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal, el més petit de la comarca, se situa al Pla del Llobregat És parcialment accidentat pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Pere Màrtir 389 m, de la serra de Collserola, on trobem el turó de Picalquers, el coll de Finestrelles per on passava lsantic camí de Pedralbes, la Plaça de les Bruixes i el turó del Temple, anomenat al segle XVIII Puig Marrobí 268 m El relleu és brusc a la zona més alta, i baixa després en relleus suaus El municipi confronta a llevant amb els antics termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià, avui…
Calafell
Calafell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa, al límit amb el Garraf.
Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…
Bronzes d’indumentària de les valls del Llobregat i del Besòs
Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…
Espanya 2018
Estat
L’any polític espanyol va estar marcat per la primera moció de censura reeixida en democràcia El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va imposar l’1 de juny al llavors president espanyol, Mariano Rajoy PP, amb una aliança transversal de l’esquerra i les forces catalanes i basques L’entesa va emergir arran de la primera sentència del “cas Gürtel”, del final de maig, que veia provada la comptabilitat B del PP i condemnava el partit com a partícip a títol lucratiu, amb una multa de 245492,8 euros L’Audiència Nacional també va condemnar a trenta-tres anys de presó l’extresorer popular Luis Bárcenas…
Museística 2015
Museologia
El Museu Etnològic de Barcelona, reinventat des d’una visió de museologia social, proposa un espai en el qual es pugui entendre la societat mitjançant els objectes © Museu Etnològic de Barcelona L'any 2015, el patrimoni etnològic va tenir un destacat protagonisme a la capital catalana amb la inauguració, per una banda, del nou Museu de Cultures del Món, als palauets Nadal i del marquès de Llió del carrer de Montcada, i, per l'altra, amb la remodelació del Museu Etnològic a Montjuïc Tanmateix, la iniciativa i el projecte de creació del Museu de Cultures del Món de Barcelona, que pren el relleu…
Els oficis artesans
Homes d’ofici Figures d’un temps que no deixem de viure, necessari a cada tombant del dia perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls, entre les nostres mans, els gestos i les coses, les paraules i el pa … Hi penso amb veneració M’afiguro la gratitud perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa Jordi Sarsanedas La producció predominantment manual és una de les característiques que defineixen un producte artesà, com aquestes culleres i forquilles de fusta d’un culleraire de Tortellà, i que fa que cada peça sigui única Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Jordi Olavarrieta Els anys…
Economia i societat el Rosselló
Art romànic
Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…
Entrebancs polítics i econòmics per a una política científica pròpia
L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…