Resultats de la cerca

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

Situació Vista d’aquest edifici, en un estat de ruïna molt avançat ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al costat del conjunt de l’abandonat i també ruïnós mas de Vilamoneda, situat sobre un replà al marge esquerre del Rialb, prop del mas Soler Mapa 34-13329 Situació 31TCG521506 Per a anar-hi, cal prendre la pista que va de Gualter a Pallerols per Sòls de Riu i Polig Passada la cruïlla de Polig, hi ha el trencall que baixa cap a la vall i porta en uns 100 m al mas de Vilamoneda, perfectament visible des de la pista principal Església Planta del temple, d’extrema…

Situació Les restes d’aquesta torre de guaita són situades a la masia anomenada la Torre de Sanui, a l’W de la població d’Àger, prop de la masia de Serret, on hi ha les restes de l’antiga església de Santa Maria del Pla Mapa 32-12289 Situació 31TCG136526 Si seguim la carretera que va d’Àger cap a Balaguer, la masia de la Torre de Sanui és situada gairebé a 1 km del poble, a la banda esquerra de la carretera Les restes de la torre medieval es conserven a l’interior de la masia moderna Història La Torre de Sanui és una casa de camp bastant recent que ocupa el lloc on antigament hi hagué una…

Situació Escasses ruïnes del que fou aquesta antiga capella rural ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades dalt d’un turó envoltat de conreus, a la part de dalt del barri de les Figueres, al peu del castell de Claramunt Mapa 35-15391 Situació 31TCG894012 S’hi accedeix pel camí del castell que és degudament senyalitzat Poc després d’haver-lo iniciat, just quan es bifurca, hi ha, a mà esquerra, un corriol poc marcat que s’enfila fins dalt del turó on es localitzen les despulles de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell de la Guàrdia…

Situació Restes de la capçalera d’aquesta capella ara totalment en ruïnes ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes de l’església de Sant Andreu de l’Avellà són situades dalt d’un turó a l’esquerra del quilòmetre 5 de la carretera que de Guardiola mena a la Llacuna És molt visible pujant la carretera, d’on dista uns 100 m JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF841891 Història És poquíssima la documentació que parla concretament d’aquesta capella Només sabem que al començament del segle XIII en aquesta zona hi havia un mas anomenat d’Avellà, del qual tenien drets els Queralt,…

Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort juntament…

Entrà com a cantor a la capella de música del Palau de la Comtessa de Barcelona el 1748, i el mateix any fou nomenat coadjutor de Bernat Tria, mestre de capella del palau Auspiciat per la mateixa capella, rebé un ajut per a ampliar els estudis musicals a Nàpols, on sojornà del 1749 al 1756 En el transcurs d’aquest període, Duran estudià amb Francesco Durante, mestre de capella de gran renom, que l’influí en l’art de la composició També treballà al Conservatorio di Sant’Onofrio, on Domènec Terradelles li havia obtingut una plaça Tot i que el 1754 morí Bernat Tria, Duran no tornà a Barcelona…