Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Santa Maria de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sud-est, amb l’absis i el campanar tardà aixecat sobre una capella lateral oberta al mur de migdia ECSA - F Tur L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli del petit poble de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG019816 S’hi accedeix per la carretera local que des de l’Isàvena passa per Lasquarri, puja a Castigaleu i a Monesma i arriba fins a Queixigar, on mor L’església destaca en primer terme, a l’entrada JAA-JBP Història La història d’aquesta església i en general la de la població són incertes Sembla haver estat un lloc de…
Sant Tirs d’Oliola
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb un absis molt destacat, ornamentat amb decoració llombarda de factura molt evolucionada ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Tirs es troba a pocs metres de les ruïnes del castell És situada al primer replà del turó on s’assenta el poble, presidit pel seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història La primera referència documental d’aquesta església es remunta al 7 de juliol de l’any 1061, data en què Pere Miró, en el seu testament, donà la meitat…
Benet Ignasi de Salazar, bisbe de Barcelona (1689-1692)
El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…
Es Amunts
Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Museu
Institució creada pel Govern de la Generalitat el 1934 a Barcelona amb el nom de Museu d’Art de Catalunya i amb seu al Palau Nacional de Montjuïc.
Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…
Sant Romà de Valldarques (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est, on es veu l’encertada conjunció del campanar amb la nau i l’absis T Pollina L’església és situada a la fondalada de Valldarques, arredossada al vessant nord de la serra d’Aubenç, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG534683 S’hi arriba fàcilment des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Just al quilòmetre 26,4, a mà esquerra, s’inicia la pista, degudament senyalitzada, que hi mena El recorregut d’aquest darrer tram és d’uns tres quilòmetres aproximadament Cal demanar la clau al mas els Vilars, situat, a mà esquerra, al…
La pintura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…
Sant Gregori
Art romànic
Situació Edifici singular pel seu desenvolupat creuer i la decoració de tipus llombard, fruit de més d’una etapa constructiva també acusa diverses ampliacions i modificacions modernes F Tur L’església parroquial de Sant Gregori és situada al barri de l’Església d’aquesta població, uns 2 km després del nucli urbà, sobre la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles Mapa L38-13333 Situació 31TDG784491 JAA Història El lloc apareix ja a la dotació que l’any 882 féu Carloman al bisbe Teuter, juntament amb l’Estanyol, Salitja, Vilobí, Salt, Montfullà, Vilablareix i altres indrets Aquesta dotació…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de SantaMagdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de SantaMagdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres estroba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera…
Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…