Situació
Vista exterior de la capçalera, amb l’absis central i el del costat de tramuntana. Bé que estan mancats d’ornamentació, llueixen un bon aparell.
E. Pablo
L’església de Sant Pol ha donat nom al poblat rural de Sant Pol de la Bisbal o de les Gavarres, dins el municipi de la Bisbal, parròquia de la qual l’església de Sant Pol és sufragània.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG032423.
Situats a la Bisbal d’Empordà, cal agafar la carretera local de Calonge. Fets uns 6 km hi ha a mà esquerra, el camí que porta, uns 500 m més enllà, al petit nucli de Sant Pol, presidit per l’església. La clau de l’església és guardada en una casa veïna. (JBH)
Història
L’església de Sant Pol de la Bisbal és esmentada a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, com a ecclesia sancti Pauli i, posteriorment, en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura com Ecclesia suffraganea sancti Pauli. Actualment, però, aquest temple és dedicat a sant Jaume, en la festivitat del qual celebra la festa major. (JBH-MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església. L’edifici primitiu, amb tres naus, rematades a llevant per tres absis, ha perdut tota la construcció romànica del costat de migjorn.
LI. Auguer
Originàriament, l’església romànica de Sant Pol era probablement un edifici de tres naus i tres absis semicirculars, de la qual ha desaparegut la nau lateral de migjorn amb l’absidiola. En la seva unió amb l’absis central, encara resten vestigis d’aquesta absidiola.
Al segle XVIII i al XIX l’edifici fou objecte d’importants reformes. Pertanyen a aquest moment el campanar de cadireta, de dos arcs, bastit al costat de tramuntana, i a l’interior del temple la inutilització de la nau lateral de tramuntana, quan foren construïdes capelles a l’obertura de cada un dels tres arcs formers. Malgrat les obres, hom pot accedir al que resta de l’espai d’aquesta nau lateral, la qual és coberta amb volta de canó, i el seu absis amb volta de quart d’esfera, comunicat, per un doble plec de mig punt en gradació, amb la nau. Les voltes han estat construïdes amb pedruscall.
La volta de la nau central, lleugerament apuntada, també és resultat de les reformes. La primitiva, segurament de canó, degué restar molt malmesa per l’esfondrament de la nau meridional. A l’interior d’aquesta nau, actualment l’única que és dedicada al culte, no és visible l’aparell romànic, ja que, després de la guerra civil de 193639, fou totalment coberta de calç, al mateix temps que hi eren fetes altres obres, com és ara les del cor actual.
Els dos absis que es conserven tenen finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt. El de la nau lateral és cobert amb una volta de quart d’esfera i té la cornisa incurvada, mentre que a l’absis central la cornisa és excurvada. L’aparell romànic, de carreus ben tallats i polits, és visible a la capçalera, en un tram del mur lateral de tramuntana i al frontis, tot i que en aquest últim lloc el parament antic es troba una mica amagat per les restes d’arrebossat amb esgrafiats i té sectors modificats. Al mur lateral de tramuntana els carreus es deixaren sense allisar.
La portada, que s’obre al centre de la façana occidental, és d’un gran interès. És decorada amb columnes cilíndriques, més curtes que la porta, les quals sostenen uns capitells amb escultures molt rústegues.
Damunt la portada s’obre actualment una rosassa al lloc on hi havia hagut l’antiga finestra romànica. És molt probable que davant el portal hi hagués hagut un atri o una galilea, tal com semblen demostrar diverses restes que presenta el parament de la façana.
Cal datar aquesta església a la segona meitat del segle XI.
L’església fou objecte d’una intervenció arquitectònica per part dels serveis de la Diputació de Girona, que posà al descobert dues sitges amb materials, segons notícies, d’època romana.
Aquestes obres de consolidació foren interrompudes l’any 1980; no s’han continuat, i l’edifici, per dissort, amenaça ruïna en algunes de les seves parts. (JBH-MLIR)
Treballs de restauració
Entre els anys 1992 i 1993, la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona, i l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà es feren càrrec de les obres de restauració d’aquest temple. Els treballs realitzats se centraren en la consolidació estructural de les voltes i en la renovació de les cobertes. (MLIR)
Portada
Alçat de la portada.
LI. Auguer
A la façana occidental de l’església de Sant Pol de la Bisbal hi ha oberta la porta d’entrada. És una porta senzilla, la qual ha estat ressaltada per un marc que arqui-tectònicament li dóna una major personalitat. Aquests dos plans es relacionen amb el nivell del mur exterior. En cadascun d’ells s’aixopluga un dels dos elements, la porta i el marc ornamental, els quals estructuralment no encaixen gaire bé.
La porta pròpiament dita és d’una gran simplicitat. Situada en el pla més intern ha estat tota ella adovellada, amb uns muntants, damunt els quals reposa un arc de mig punt amb què ha estat tancada l’obertura. Aquesta part no té cap ornamentació; els blocs són ben treballats i polits, perfectament disposats. A la part més exterior i formant una obertura més grossa hi ha el marc. Dos podis força alts, un a cada banda i amb la cara exterior situada al mateix nivell de la superfície del mur, serveixen de peanya a la columna que flanqueja la porta. Aquesta columna és formada per una base molt austera, bastant alta amb relació al conjunt, una canya força robusta, cilíndrica, bé que de perfil irregular, bombat, damunt la qual hi ha un capitell esculpit força aixafat, tenint en compte les mides del conjunt. Aquest capitell ha estat coronat per una imposta, damunt la qual descansa l’arc adovellat, que, també al mateix nivell de la superfície exterior del mur, ressegueix la part superior del conjunt, que sembla modificat. (JVV)
L’alçada del conjunt, format pel capitell, el fust i la base no correspon a l’alçada del muntant de la porta; s’aixeca sobre un basament d’una mica més d’1 m d’alt.
De la part superior del capitell, de secció quadrada i sense àbac, arrenca un prisma recte, el qual, cap avall, s’estreny per tal d’adaptar-se al gruix del fust. Él collarí, espècie de motllura que hi ha entre el fust i el capitell, és llis, sense cap motiu ornamental. El capitell és adossat als brancals de la porta. La part superior de la cara exterior dels capitells té una amplada d’aproximadament 25 cm. La seva alçada és només de 20 cm, fet que motiva que presentin un aspecte molt aixafat. El fust de la columna té un diàmetre de 17 cm i una longitud de 78 cm. L’alçada de la base és de 24 cm. Entre el tor i el plint, de secció quadrangular, s’estén una motllura còncava. A la base de les dues columnes no hi ha cap tipus de decoració.
Sembla que originàriament no tots els elements d’aquest conjunt foren pensats per a ésser col·locats d’aquesta manera. Això es desprèn del fet que l’arc de la porta sofrí transformacions que implicaren un canvi en les estructures originals i, també, de les mateixes característiques de les columnes.
En aquest conjunt, la decoració escultòrica es redueix a aquella que presenten les cares dels capitells que no estan adossades als brancals.
Capitell del costat septentrional de la porta de l’església. Presenta diversos motius ornamentals, distribuïts en dos pisos.
F. Tur
Capitell del costat meridional de la porta de l’església. Té una decoració molt elemental, amb dos animals esquemàtics amb un cap comú a l’angle.
F. Tur
Al capitell de migjorn hi ha una representació de tema zoomòrfic. Una figura d’animal monstruós o fabulós ocupa tota la superfície disponible de les cares del capitell en llur part superior, deixant llisa la resta. El cap de l’animal ha estat col·locat al caire del capitell, mentre sembla que dos cossos són situats a banda i banda de les cares. En el cap de l’animal, treballat força rústicament, destaquen els ulls lleugerament prominents. De cadascun dels cossos sobresurten dues potes. La disposició del cos i de les potes és simètrica amb relació a l’eix del cap. Podria tractar-se de la representació de dos animals monstruosos, units per un sol cap. De fet, és una escena habitual en època romànica, tot i que en aquest cas sigui acompanyat, però, amb un gran esquematisme i una gran simplicitat.
Al capitell septentrional hi ha una part inferior decorada amb motius vegetals, que ocupa la superfície més important de les cares, i una part superior, on veiem motius ornamentals, malgrat que alguns d’ells puguin representar també animals. Especialment, en el del caire sembla que hi ha un cap amb dos ulls, semblant al del capitell meridional.
Els dos capitells són treballats de manera molt rústega i força austera. Resulta difícil de precisar-ne l’època; possiblement cal situar-los, com a molt, a la segona meitat del segle XI, bé que fins i tot podem pensar que foren fets al començament del segle XII. Podrien ésser obres d’un artista local, fetes en un moment avançat del romànic.
J. Badia i Homs destaca la peculiaritat d’aquests capitells. No indica que hi hagi cap parallel a la comarca de l’Empordà: ni amb l’escultura de Sant Miquel de Fluvià, ni amb la de Sant Pere d’Ullastret. Veu aquest conjunt de Sant Pol de la Bisbal com una obra allunyada de quasevol corrent estilístic del moment.
Quant a la iconografia d’aquests capitells, cal dir que, si bé es tracta d’una representació curiosa, no és pas un exemple extraordinari. Aquests temes de monstres i d’animals fantàstics són freqüents en l’estructura romànica catalana durant tot el segle XII, formant part de la decoració de capitells, mènsules, etc. També la combinació de motius vegetals amb caps d’animals és bastant freqüent dins el repertori romànic.
L’existència d’un art sobri i fins i tot pobre pot definir el conjunt d’aquests capitells, en els quals l’escultura no ha estat ben desenvolupada, tot deixant una part important de la superfície llisa —al capitell meridional— o bé treballada amb unes incisions poc profundes —al capitell septentrional—. Pot molt ben ésser que fossin obra de derivació, inspirada en models coneguts. (ISB)
Capitells
Cal parar esment en les curioses columnes i bases que sostenen els capitells romànics d’aquesta portada. Entenem que la seva estructura, tan singular, és motivada pel fet d’haver-hi estat adaptades aquestes columnes i bases, creiem que com a material d’aprofitament que procedia d’un edifici més antic. Les seves proporcions devien originar la disposició inusual dels altres elements del conjunt de la porta, el qual suposem que és de cap al final del segle XI.
Les dues columnes, força curtes, tenen, tal com ja hem indicat, un estrany perfil, lleugerament bombat. Més singulars són encara les bases, les quals consten d’un peu ampli, quadrangular, un alt espai cilíndric i un collarí superior.
És especialment significativa la similitud d’aquestes bases de Sant Pol amb les de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, en especial les de la galeria inferior. També tenen una certa similitud amb les molt menys rústegues i ja clarament pre-califals dels arcs triomfal i del transsepte de Sant Vicenç d’Obiols.
Ens sembla, per tant, que és possible acceptar una cronologia del segle X per a les bases i pensem que també per a les columnes, les quals, procedents d’un edifici anterior, devien ésser reutilitzades a la portada romànica. Els dos capitells, en canvi, foren indubtablement esculpits quan fou construïda l’església amb la seva portada, per tal d’adaptar-los als antics elements reaprofitats. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 113-114.
- Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVII, Olot 1909, pàg. 277.
Bibliografia sobre la portada
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. V (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, 1985 (2a. ed.), pàg. 114.
- Jaume Marquès i Casanovas: La comarca del Bajo Ampurdán. Catálogo Monumental de la Provincia de Gerona, Diputació Provincial de Girona, Girona, 1978, pàg. 128.
Bibliografia sobre els capitells
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 501-502.