Resultats de la cerca

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’…

Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…

Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…

La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…

Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…

En una primera etapa, la producció procedia majoritàriament de les centrals tèrmiques de Pontes de García Rodríguez Galícia, Ponferrada Lleó i Andorra Aragó, i també produïa carbó Reforçà la seva posició amb l’intercanvi d’actius en el sector elèctric 1984 control majoritari d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza, compra a la tèrmica d’Anllares Galícia i entrada en el mercat català, on comprà part de la producció de FECSA, i participà en les centrals nuclears de Vandellòs II, Ascó I i Ascó II El 1995 adquirí Hidroelèctrica de Catalunya Privatitzada el 1997, és participada majoritàriament per la…

Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control…

Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en…

Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…