Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
Núria Amat i Noguera
Literatura catalana
Bibliotecària i escriptora.
Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…
Salvador Fà i Llimiana
Dansa i ball
Coreògraf i director de dansa.
El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…
Ricardo Darín

Ricardo Darín
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral argentí.
Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz…
Josu Jon Imaz San Miguel
Política
Polític basc.
Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Sant Sebastià i doctor per la Universitat del País Basc, també estudià direcció d’empreses i es doctorà a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Bilbao Professionalment ha treballat en el Grup Cooperatiu Mondragón com a promotor industrial Militant del Partit Nacionalista Basc PNB des del 1978, formà part ben aviat de l’equip dirigent de les joventuts del partit EGI, i posteriorment fou membre de l’assemblea nacional del PNB 1983-1994 i de l’executiva del partit a Guipúscoa 1988-1990 Inicià l’activitat institucional com a regidor d…
Teatro de La Abadía
Teatre
Fundació per a la formació i creació escènica d’actors i directors inaugurada el 1995 sota la direcció de J.L. Gómez, i que s’emplaçà al conjunt desafectat de l’església de la Sagrada Familia del barri de Chamberí (Madrid).
Disposa de dos espais, la sala Juan de la Cruz, situada a l’antiga església, com a lloc d’exhibició, i la sala José Luis Alonso, com a lloc d’assaig i formació artística Una part imprescindible d’aquest organisme semipúblic és el Centro de Estudios y Creación Escénica, que desenvolupa un treball previ, en forma de tallers i cicles d’improvisació, amb els texts que la companyia representa, i també ofereix formació als actors que hi treballen D’entre els collaboradors que han participat en aquest projecte, destaquen Dario Fo, Jacques Lecoq i Marcelo Magni La companyia ha realitzat…
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…
Crismó de Garòs (Salardú)
Art romànic
Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…
Sant Salvador de Vimbodí
Art romànic
El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…
Bernat Calbó Puig i Capdevila
Música
Compositor, mestre de capella i organista català.
Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Organista i compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…