Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer
El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…
La serra d’Espadà
L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…
Josep Sastre i Prats, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella (1680-1683)
El 22 de juliol de l’any 1680, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep Sastre i Prats Segle XVII, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella diputat militar Joan d’Amat i Despalau, noble domiciliat a Barcelona diputat reial Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla oïdor reial Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de…
Biologia i genètica 2013
Biologia
Genètica
Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos En conjunt, cada cop prenen més importància els aspectes dinàmics i relacionals, fruit dels grans avenços recents en les tècniques d’anàlisi simultània de grans quantitats de dades…
Ecologia i medi ambient 2013
Ecologia
Neteja de residus químics a Flix La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996 © ACUAMED / ACA La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix Ribera d’Ebre, acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell Superior d’Investi…
Zoologia 2013
Zoologia
L’olinguito una nova espècie de mamífer L’any 2013 es va parlar molt de la descoberta d’una nova espècie de mamífer carnívor, a les selves emboirades de l’Equador i Colòmbia, l’olinguito El descobriment va ser notori perquè feia trenta-cinc anys que no es descobria cap nova espècie de mamífer carnívor arreu del món Aquesta espècie pertany a la família dels Proyonidae , la mateixa a la qual pertanyen els óssos rentadors, els coatís i els olingos Com aquests darrers, amb els quals fins ara han estat confosos pels habitants de la zona, els olinguitos viuen als arbres, són peluts,…
hípica

Edició del 2011 del Concurs de Salts Internacional de Barcelona
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
Els productors primaris: el fitoplàncton
Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…