Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
comtat d’Anjou

Segona dinastia d’Anjou
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina, de la qual sortiren els Plantagenet que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la casa…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Mas d’Iscle (Montferrer i Castellbò)
Vista del conjunt d’aquest mas, antiga casa forta situada en un dels accessos de la vall de Castellbò ECSA – A Villaró Situació Es troba damunt d’una roca, a la mateixa carena de la Torre dels Moros, baixant cap a Aravell Mapa 34–10215 Situació 31TGC660925 Per arribar al Mas d’Iscle s’ha de prendre la pista que puja directament d’Aravell al mas És l’única casa que es troba pel camí, a un parell de quilòmetres del poble Història No hi ha referències documentals sobre els orígens del Mas d’Iscle, que apareix al Spill… com a mas dependent directament de la vila de Castellbò Per les seves…
Les ròsides
Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el desenvolupament…
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts…
Sant Miquel de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista interior de la capçalera de la nau amb l’antic embigat, renovat posteriorment l’any 1986 J Camp La capella de Sant Miquel es troba, totalment isolada, al caire del serrat que separa la vall de Besan de la Vall Ferrera Mapa 34-9 182 Situació 31TCH584115 Per anar-hi cal prendre el corriol que porta a Besan, que surt des de Can Felip, un gran casal que hi ha entre Araós i Ainet de Besan, a peu de carretera Quan s’arriba al cim del serrat, des d’on és baixa cap a Besan, cal seguir el serrat en direcció a llevant, on cal cercar la capella, molt amagada entre els arbres…
Sant Climent de la Serra o de Sagamà (Fullà)
Art romànic
Situació Interior de l’església, netejat i agençat, bé que mancat de volta, amb l’absis al fons ECSA - A Roura És situada sobre una cresta, exactament en un punt que fa de límit entre els termes de Fullà i Cornellà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 8” N - Long 2° 22’ 5” E Hom hi arriba en 1, 5 km per una carretera que parteix de la D-6 a l’altura de Fullà Història Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll La primera menció del lloc es troba en la donació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta , del 975, a Santa Maria de Ripoll d’un alou del difunt vescomte Guifré,…
Habitacle i necròpoli de Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació En una petita elevació del terreny, a una alçada de 647 m, a uns 100 m al NO de Cal Seuba i al peu del camí que mena a Cal Sala podem contemplar un conjunt molt remarcable integrat pels indicis d’un habitacle amb la corresponent necròpoli, tot envoltat de camps de conreu de cereals i a 1 km aproximadament al S de la Manresana Mapa 35-14362 Situació 31TCG788038 Necròpoli Planta de les tombes que conformen la necròpoli Joan Enrich Si ens aproximem al lloc podrem apreciar les restes de gruixuts murs de pedra seca amb pedres poc treballades i sense retocar, però una mica escairades, amb…
Sant Salvador de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…
Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant
Art romànic
Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que en un primer…