Resultats de la cerca
Es mostren 6294 resultats
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor i director.
Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…
Josep Miquel Martí i Rom
Cinematografia
Director i escriptor.
Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002" 1975-80, "…
Pere Costa i Musté
Cinematografia
Director i productor.
Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…
Uganda 2015
Estat
En un any preelectoral, en l'oposició es va desfermar una lluita entre Amama Mbabazi i Kizza Besigye per a ser designats candidats de la coalició Aliança Democràtica, que s'enfrontarà al president Yoweri Museveni, que aspira a la reelecció pel Moviment Nacional de Resistència MNR, en la consulta del 2016 Tots dos polítics havien estat collaboradors de Museveni en el passat Besigye, en l'oposició des de fa quinze anys, data en què va trencar amb Museveni, ha estat el candidat de l'oposició en les tres últimes eleccions presidencials, derrotat sempre pel seu excap, Museveni, en el poder des del…
Eslovènia 2016
Estat
Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la dimissió,…
Alemanya 2018
Estat
El país va viure un any convuls, tant des del punt de vista polític, com des del social i econòmic La novetat més rellevant va ser que la cancellera, Angela Merkel, va anunciar la seva retirada política, tant al capdavant del Govern com del partit Una retirada que es va fer efectiva, com a líder de la CDU Unió Democratacristiana, en el congrés celebrat el mes de desembre, on va ser reemplaçada per Annegret Kramp-Karrenbauer Continuarà al capdavant del Govern com a molt tard fins el 2021, quan se celebraran les noves eleccions federals La decisió de deixar la política va ser conseqüència no…
Illes Salomó 2010
Estat
La política interna de Salomó es va veure marcada per la celebració d’eleccions legislatives a l’agost Com és habitual al país, davant dels comicis i a partir de càlculs personals dels candidats es van formar els nous partits que hi havien de concórrer —un va ser el partit per a la Propietat, la Unitat i la Reconciliació OUR, encapçalat per l’exprimer ministre Manasseh Sogavare— Cap partit va sortir clarament vencedor dels comicis d’agost, com ho demostra el fet que dels 50 diputats electes, 17 van ser independents La coalició de Govern que va emergir dels pactes està integrada per l’OUR i el…
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…