Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
hivern

Racó de poble, efecte d'hivern, de Camille Pissarro
© Corel
Estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que, a l’hemisferi nord, va del 20-23 de desembre (solstici d’hivern) al 19-21 de març (equinocci de primavera), i, a l’hemisferi sud, del 20-23 de juny al 19-21 de setembre.
L’inici de l’hivern es correspon amb la posició de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual l’eclíptica del Sol arriba a la seva posició més austral Quan això succeeix, el Sol està en la seva màxima declinació sud -23º 27’ i durant uns quants dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, moment de l’any que rep el nom de solstici d’hivern És també en aquest moment que, a l’hemisferi sud, s’inicia l’estiu El dia del solstici d’hivern és el més curt de l’any, el Sol surt més tard i es pon més aviat
Makemake
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake
Phobos
Astronàutica
Nom de les dues sondes enviades a Mart i els seus satèl·lits per la Unió Soviètica el 1988.
La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la…
Aleksej Arkhipovič Leonov
Astronomia
Cosmonauta rus.
Pilot militar, formà part del primer grup de cosmonautes 1960 del programa espacial soviètic Fou el primer home que sortí fora del vehicle estant en òrbita terrestre, fet que tingué lloc el 18 de març de 1965, durant el vol del Voskhod 2, i que durà poc més de 12 minuts El 1975 fou el cap de la tripulació soviètica de la missió Sojuz -Apollo, la primera conjunta entre els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1976 al 1982 fou cap de formació d’astronautes al Centre Jurij Gagarin Retirat el 1992, rebé nombroses condecoracions, entre d’altres el premi Lenin 1980 i el premi estatal…
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué…
Johann Franz Encke
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i…
Els súids: senglar
Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa ocular …
Neptú

Neptú i les seves llunes
© Florent DIE - Fotolia.com
Astronomia
El vuitè i més exterior dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina