Resultats de la cerca

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…

És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme

Situació Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix 1, 5 km Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia 1, 5 km des de Flix, al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…

Introducció La decoració de les portades del transsepte, obertes a les façanes respectives, respon a les primeres campanyes de la construcció de la Seu Vella, situades a les primeres dècades del segle XIII Tot i les diferències d’estructura interna i de la quantitat d’escultura, les portades de Sant Berenguer i de l’Anunciata són dos conjunts que cal associar entre si i que hem de separar clarament de la resta d’escultura de la seu En aquest sentit, interessa especialment remarcar la diferència respecte de les altres portades la dels Fillols i les dels peus, les quals s’inscriuen en la línia…

Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història…

Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el…

Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…

Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins al s XVI i inicialment també que els barcelonesos

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…