Resultats de la cerca

Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…

Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del Camp de Gibraltar En esclatar…

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…

Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a…

Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus  desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor  Émile Zola  publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…

Al mes de gener, el Govern va ordenar la detenció d'Abdullah Mohammed, president del Tribunal Suprem i antic ministre del règim autoritari del president Maumoon Gayoom, que va mantenir-se trenta anys al poder i va ser derrotat en les primeres eleccions democràtiques El president Nasheed va justificar aquesta ordre per les connexions del jutge amb l'antic règim que li impedien jutjar imparcialment els casos de corrupció Malgrat tot, la decisió de Nasheed va ser percebuda com un gest autoritari, i tant la judicatura com el seu propi vicepresident, Mohammed Waheed Hussain, van denunciar la…

Els nombrosos casos de corrupció, les vagues dels jutges i la dimissió del ministre de Finances van marcar l’agenda política d’un any, en què l’expresident Marc Ravalomanana va enfortir la seva candidatura per a les eleccions previstes l’any 2018 Malgrat els treballs de l’Oficina Independent Anticorrupció BIANCO, per l’acrònim en francès, la corrupció va continuar impregnant la política, l’Administració i els negocis Els jutges, cansats de rebre pressions, van convocar diverses vagues, que van paralitzar la justícia El cas més denunciat pels magistrats va ser el de Claudine Razaimamonjy,…

L’actual primer ministre del país, António Costa, en el poder des del novembre del 2015, al capdavant d’un govern d’esquerres compost pel Partit Socialista, el Bloc d’Esquerra BE i la Coalició Democràtica Unitària CDU, formada pel Partit Comunista PCP i el Partit Ecologista Els Verds PEV, va ser molt ben valorat pels seus socis europeus per la bona situació econòmica del país, amb un dèficit pressupostari dels més baixos dels darrers trenta anys, un creixement previst de més del 2% i una taxa d’atur que es va situar en el 8,5%, per sota de la mitjana de la UE El 2016 aquesta recuperació de l’…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va…