Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat al sudoest de la comarca, al límit amb la Segarra Limita al N amb els municipis de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà Solsonès, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja, els dos últims de la Segarra A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant Pere…

Situació Vista de conjunt del petit nucli de Lloberola, arredossat als peus del seu castell ECSA-J Bolòs Castell situat al cim d’un turó que s’alça al costat de la riera de Lloberola, afluent per l’esquerra de la riera de Sallent S’emplaça en una posició semblant a la que té el proper castell de Vallferosa, a mig camí de les planes del Solsonès i la vall del Llobregós Tot i restar en una vall lateral, té comunicació visual, per exemple, amb el castell de Ribelles Mapa 34-13 329 Situació 31TCG643390 Hem de travessar la població de Biosca, des d’on cal agafar la pista de terra que, en direcció…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc…

El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…

Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…

Situació Vista aèria del castell amb el congost de l’Anoia al fons ECSA - J Todó Aquest castell, que domina la Conca d’Odena i que té un aspecte encara molt vistent, és enfilat dalt d’un pujol, a la riba dreta de l’Anoia i damunt el congost de Capellades, i senyoreja la vila de la Pobla de Claramunt, arraulida al seu peu És un indret estratègic, avançada de l’antic comtat de Barcelona, i una cruïlla de camins prou importants, d’ascendència romana el de Barcelona a Lleida i el que començava al mateix poble en direcció cap al Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 S’hi arriba fàcilment per…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

Situació La torre del castell palau de Terrassa Documentada des del segle IX, aquesta fortalesa donà origen a la vila medieval D Ferran La torre del Palau es troba situada darrere les cases que donen a la Plaça Vella pel costat nord Actualment s’estan portant a terme els treballs d’urbanització i rehabilitació de la torre del Palau i el seu entorn, segons el projecte de l’arquitecte E Garcés Aquest projecte preveu la possibilitat d’accedir a la torre mitjançant dos accessos, un pel carrer dels Gavatxons i l’altre pel Carrer Cremat, que comunicaran l’interior de l’illa de cases amb l’exterior…

Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…