Resultats de la cerca

Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta amistat amb ChA…

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat d’Utrecht…

El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3, diverses sèries…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…

El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der schöne , The…

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter

Es formà musicalment en l’estudi del piano, el violí i l’orgue Participà en diverses orquestres com a violinista, clarinetista i trompista, i en fundà i dirigí d’altres Feu una traducció de La musique arabe , de Salvador Daniel, i això l’incità a estudiar més profundament aquest tema a la universitat A partir d’aleshores es dedicà a l’estudi de la música oriental, àmbit en el qual feu contribucions molt importants Amb History of Arabian Music to the XIII Century 1929 obtingué una gran reputació com a especialista en aquest vessant de la musicologia Del 1947 al 1965 fou vicepresident de la…

Professor a Berkeley des del 1950, féu nombrosos estudis sobre el procés d’evolució de les plantes, propietats genètiques de les noves espècies i variació dels cromosomes Establí les bases ecològiques i genètiques de les plantes a Califòrnia És autor de Variation and Evolution in Plants 1950, Processes of Organic Evolution 1966, Evolution 1977, etc