Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
Castellbisbal
Vista del centre de >Castellbisbal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la zona de transició cap al Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…
Tecnologia, empresa i mercat en les indústries del suro
Les transformacions de les indústries del suro han estat marcades històricament per dos factors bàsics interrelacionats la mecanització i l’expansió i diversificació dels mercats consumidors Suro al port de Palamós, segons una postal del principi del segle XX ECSA Les noves màquines que començaren a difondre’s al voltant del 1850 van modificar la localització mundial de les fàbriques de productes surers La manufactura catalana de taps va dominar el mercat internacional des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX, període en el qual la seva xifra de negoci començà a disminuir a…
Preixens
Preixens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres,…
Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, on s’han indicat els forats i encaixos que hi ha als murs El tram recte al sector de migjorn de l’absis correspon a una zona on el mur ha estat restaurat, bé que la deformació sembla original JA Adell Per arribar a l’església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà cal seguir el mateix camí que hem indicat pel castell L’església es troba al peu d’aquest i perfectament visible Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,6 —y 56,4 31 TDG 206564 JVV Història Una vista exterior de l’església, un dels pocs edificis de…
orfeó
Música
Denominació aplicada a algunes entitats corals en alguns països d’Europa i de l’Amèrica del Sud.
El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…
Gesta comitum Barcinonensium
Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
El Desert de les Palmes
Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada…
L’estat de la llengua i de la cultura
El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina