Resultats de la cerca

Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X Prullans fevo de Prullas fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges D’altra banda, als segles XI, XII i XIII…

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare Oliba Cabreta…

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…

Situació Un dels vestigis més característics de l’antiga església, corresponent al portal, aprofitat en construir l’edifici actual el segle passat ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Llorenç es troba als afores, al nord, del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i la rectoria ocupa tot el costat oest, i part del sud del temple JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF019919 Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 945 En l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va llegar a aquest cenobi l’església de…

Situació Aspecte actual de les ruïnes, en què és ben visible la part de l’absis d’on s’han sostret molts dels carreus primitius ECSA - M Catalán Les restes de l’església de Sant Pere es troben situades als peus del turonet del Pinetell Mapa 34-16418 Situació 31TCF493842 Per a arribar al turó del Pinetell cal agafar la carretera local TV-2421, que de Prenafeta es dirigeix vers Montblanc quan s’arriba a una creu de terme s’ha d’agafar un camí de carro que després de 2 km mena a l’esmentat turonet, als peus del qual hi ha els vestigis de l’església FEB Història El lloc del Pinetell es documenta…

La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…

És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988 A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà El 1178 l’abat Guillem, amb els seus monjos, infeudà a Tició, a la seva muller Alamanda, i a llurs fills Berenguer, Guillem i Ramon, i també a la seva descendència, el lloc amb les seves pertinences, tal i com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona, des de la Roca de…