Situació
Aspecte actual de les ruïnes, en què és ben visible la part de l’absis d’on s’han sostret molts dels carreus primitius.
ECSA - M. Catalán
Les restes de l’església de Sant Pere es troben situades als peus del turonet del Pinetell.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF493842.
Per a arribar al turó del Pinetell cal agafar la carretera local TV-2421, que de Prenafeta es dirigeix vers Montblanc; quan s’arriba a una creu de terme s’ha d’agafar un camí de carro que després de 2 km mena a l’esmentat turonet, als peus del qual hi ha els vestigis de l’església. (FEB)
Història
El lloc del Pinetell es documenta per primera vegada l’any 1155, quan el comte Ramon Berenguer IV concedí als habitants del lloc de Vila-salva una carta de població; entre les afrontacions de l’indret que s’expliciten en el document consta el lloc de Pinetell.
Les primeres cites documentals de l’església corresponen a disposicions testamentàries dels veïns del lloc i també dels de Barberà de la Conca. Els habitants del Pinetell dictaven les darreres voluntats en l’escrivania pública del poble de Barberà de la Conca, car l’església del Pinetell era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Barberà, i, com aquesta, almenys des del 1154, depengué de la seu tarragonina. L’any 1165, Pere de Puigverd feu donació dels delmes del Pinetell a l’arquebisbe Bernat Tort; posteriorment, un canvi d’opinió del donador motivà un plet amb l’abat de Poblet que es resolgué l’any 1181.
D’altra banda, els templers van anar adquirint béns al Pinetell a partir de la donació que l’any 1196 va fer Pere de Granyena de la tercera part dels rèdits i dels fruits que percebia en el castell del Pinetell, i arribaren a ser-ne senyors; després passà, en dissoldre’s l’orde del Temple, als hospitalers, els quals el 1380 adquiriren la jurisdicció civil i criminal, i segurament també adquiriren drets sobre l’església de Sant Pere.
Actualment l’església es troba arruïnada del tot. (FEB-ABC)
Església
De l’edifici primitiu únicament en resta part de l’absis semicircular. L’aparell és constituït per carreus regulars ben tallats i col·locats a la manera isòdoma. Aquest tipus de parament permet fixar una datació aproximada que situa la construcció a mitjan segle XII.
Aquesta datació es pot determinar per aproximació a d’altres edificis religiosos de la comarca, que palesen una tipologia del material constructiu similar. Així, Sant Pere del Pinetell s’ha d’incloure en el grup que formen les esglésies d’Anguera, de Fonoll i d’altres, totes de la segona meitat del segle XII. (FEB)
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 213-218.