Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
Alexandre I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1801-25).
Després de participar en l’assassinat del seu pare, Pau I, inicià una política preconstitucionalista i illustrada, presidida per l’anglòfil Czartoryski senat amb dret a revisar les lleis, consell de ministres, reforma de l’ensenyament, abolició de la censura prèvia i de la tortura, etc El 1805 entrà a la tercera coalició contra França, però els seus exèrcits foren derrotats a Austerlitz desembre 1805, i més tard a Eylau i Friedland febrer i juny 1807 firmà la pau a Tilsit juny 1807 i a Erfurt octubre 1808, i es comprometé a mantenir el bloqueig continental contra la Gran Bretanya i a lluitar…
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…
Antoni López i López

Antoni López i López
© Fototeca.cat
Economia
Comerciant, navilier i banquer.
Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española 1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia Alacant-…
Castell de Seròs
Art romànic
La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros
” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc de Seròs…
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…
Suïssa 2013
Estat
El Consell Federal, després de diverses propostes i dos anys de negociacions, va arribar finalment al mes d’agost a un acord fiscal amb els Estats Units sobre la confidencialitat de comptes i dipòsits, les multes per evasió i l’accés dels inspectors d’hisenda nord-americans a les dades bancàries –proposta coneguda com Lex USA – En una direcció similar, el 9 d’octubre, el Consell va autoritzar la signatura de Suïssa de la convenció entre l’OCDE i el Consell d’Europa sobre l’assistència administrativa mútua en l’àmbit fiscal, si bé es van dilatar les converses amb la Unió Europea per a l’…
Guillem Olomar
Historiografia catalana
Funcionari reial, ambaixador i conseller de l’infant Alfons (Alfons III de Catalunya).
Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de…
El Memorial de Greuges del 1760
Fragment del Memorial de Greuges , 1760 AF/AHC-JC-RF Amb motiu de la celebració de les corts generals de l’any 1760, els diputats que acudiren a Madrid en representació de les ciutats de Barcelona, València, Saragossa i Palma de Mallorca feren arribar a Carles III un escrit o representació, conegut posteriorment com el Memorial de Greuges del 1760, en el qual es feien ressò dels problemes que la implantació del règim borbònic havia ocasionat als seus respectius territoris Els redactors de l’escrit, que no dubten a qualificar-se com a respresentants de “todos los naturales de los…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina