Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
John Carpenter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Admirador de cineastes clàssics com Alfred Hitchcock i Howard Hawks, és un dels principals especialistes en cinema fantàstic i de terror del cinema nord-americà Debutà amb la pellícula de ciència-ficció de baix pressupost Dark Star 1974 i, després de realitzar Assault on Precinct 13 1976, obtingué un gran èxit amb Halloween 1978 També ha dirigit The Fog 1980, Escape from New York 1981, The Thing 1982, Christine 1983, Starman 1984, Big Trouble in Little China 1986, Prince of Darkness 1987, They Live 1998, Memoirs of an Invisible Man 1992, In the Mouth of Madness 1994, Village of the Damned…
Michael Winterbottom
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock…
Giuseppe Maria Jacchini
Música
Violoncel·lista i compositor italià.
Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…
tornada
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó i que representa, en el pla musical, el que la tornada és en el pla literari.
La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet que un objecte tingui un significat diferent segons el seu context.
El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega acostuma…
flaix
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és…
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de…
atlant

Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.
És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada…
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…
poliacord
Música
Harmonia que es pot analitzar com una superposició de dos o més acords.
Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina