Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Santa Maria d’Orellà
Art romànic
Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…
Santa Llogaia de Parets d’Empordà (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El…
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
bedoll

Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Jakob Arcadelt
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…
eleccions
Política
Procediment de designació dels governants, mitjançant votació.
En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…
Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…
Els valors
La cartografia tracta de representar els elements materials que es poden localitzar sobre el territori georeferenciar amb major o menor precisió, siguin rius o muntanyes, ciutats o fronteres i els seus continguts, però representar idees i creences, elements immaterials i difícilment georeferenciables resulta una tasca gairebé impossible Aquest és el cas del mapa dels valors, element fonamental per a entendre les relacions humanes i les de les societats amb el seu medi natural i el sobrenatural Tot i que els antropòlegs culturals i els especialistes en filosofia i ètica, amb bona lògica, ho…
Maçanes

Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a l’esquerra de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riudarenes N, Maçanet de la Selva E, Fogars de la Selva S, Hostalric SW i Sant Feliu de Buixalleu W Maçanes s’estén a l’esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma que en forma el límit oriental, fins poc abans de la confluència d’ambdues El territori és molt accidentat i boscós, especialment al sector septentrional, on la serra de Clarà, de 200 a 300 m d’altura, constitueix un petit llindar entre la serralada Litoral i la Prelitoral Comprèn el poble de Maçanes, cap del municipi, els veïnats de Cambrerol,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina