Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…
espectre acústic
Física
Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les freqüències dels…
Sant Pere del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el rector de l’església de Destayadel…
motor Otto

Vista escorxada d’un motor de cicle d’Otto per a vehicle de quatre cilindres verticals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament pel fet de seguir el cicle d’Otto, és a dir que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l’explosió d’una mescla de combustible i aire provocada per una guspira.
Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la proporció de…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
sidra endolcida

Ampolla de sidra endolcida
Alimentació
Barreja de sidra natural, piquetes de poma o most de poma (o ambdues coses alhora) amb sucre.
shortening
Alimentació
Cadascun dels greixos, obtingut per fusió o barreja d’olis hidrogenats i d’olis o greixos naturals.
Emprat com a ingredient en la indústria alimentària galetes, pastissos i d’altres productes que són cuits al forn, per tal d’incrementar la plasticitat i la manejabilitat de la massa i d’atorgar una textura cruixent al producte final
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté una gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina