Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Alessandro Algardi
Escultura
Escultor italià.
Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències Treballà també…
Pierre Gassendi
Filosofia
Física
Matemàtiques
Cristianisme
Clergue; matemàtic, físic i filòsof materialista francès.
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i filosofia, entre…
Michael Cimino

Michael Cimino
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic nord-americà.
Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la marginalitat The…
Ernest Riera i Arbussà
Literatura catalana
Traductor.
Feu estudis de traducció a la UAB, de llibreter i de crític de cinema al Diari de Girona El 1990 donà a conèixer la seva primera traducció, El vigilant en el camp de sègol , de Salinger De mitjan dècada dels noranta ençà ha traslladat al català més d’una cinquantena de títols de narrativa anglesa i més d’una desena de peces teatrals de l’anglès i del francès no totes publicades A part d’algun clàssic, com Mark Twain, ha traduït sobretot autors contemporanis, com Evelyn Waugh, Harold Pinter, Tom Wolfe, Don DeLillo, Bruce Chatwin, John Irving, Charles Baxter, Tracey Chevalier o…
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Quisap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el…
jubilus
Música
En cant gregorià, melodia melismàtica molt florida sobre una determinada síl·laba.
Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns…
quintatò
Música
En l’orgue, joc labial de fons, de talla estreta, que afavoreix l’harmònic de quinta.
Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue
Marta Figueras-Dotti Blasco
Golf
Jugadora de golf.
S’inicià a la Universitat del Sud de Califòrnia i, com a amateur , guanyà diversos torneigs europeus com l’Open Britànic de la Dona 1982 El mateix any es convertí en professional Disputà el circuit femení de la PGA entre el 1984 i el 2000 Guanyà un torneig individual, el Cup Noodles Ladies Hawaiian Open 1994 i el Clàssic JCPenney 1994, fent parella amb Brad Bryant El 2002 capitanejà l’equip europeu de la Copa Júnior Solheim També ha capitanejat equips de la Handa Cup Rebé el premi Reina Sofia de l'esport 1982 El seu pare, Lluís Figueras-Dotti Cabot, presidí la Federació Espanyola de Golf 1980…
pali
Lingüística i sociolingüística
Llengua canònica del budisme Theravāda i literatura annexa.
És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s XVIII, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina