Resultats de la cerca

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…

Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001,  Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab,  Ser dona i musulmana  2007,  Ser mujer y musulmana  2009,  En torno al islam y las musulmanas  …

El territori és pla, alluvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars aquests havien estat molt importants Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita El poble 1 080 h agl 2006, senyeruts 40 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís Fou lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la…

Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…

Vida Es formà musicalment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, a partir del 1933, fou un dels impulsors de l’Associació d’Estudiants d’aquesta entitat Al principi exercí com a violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona i fou professor de violí del Conservatori de Música Parallelament desenvolupà una intensa tasca com a director de cor Després de la Guerra Civil Espanyola, combinà la docència i la direcció de l’Orfeó de Sants, tot alternant-se en el càrrec amb A Pérez i Moya Dirigí, entre d’altres, la Capella Clàssica Polifònica del FAD Foment d’Arts Decoratives i el Cor…

Vida Estudià piano amb R Villegas i composició amb E Morera i J Pahissa Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Catalònia 1904, dirigí la Coral Catalunya Nova i fou sotsdirector de l’Orfeó Barcelonès També es dedicà a l’ensenyament i a la direcció d’espectacles lírics D’entre les seves obres destaca el preludi simfònic Corpus 1919, compost segons la teoria intertonal de J Pahissa, i les impressions simfòniques Canigó , composició que l’Orquestra Pau Casals estrenà el 1929 També té obres per a cant i piano Melodies curtes , Euridiça , Cançó de la rosa i obres per a cor Excelsior , Les…

Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts de la…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid, 1764,…