Resultats de la cerca
Es mostren 2119 resultats
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
criollització
Antropologia
Procés de formació d’una llengua pel contacte entre dues comunitats lingüístiques una de les quals és normalment dominant.
En antropologia social aquest terme s’ha usat per a fer referència a la creació de processos d’hibridació intercultural com a resultat de la globalització
mantell marginal
Geobotànica
Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats arbustives, que viuen en condicions de mitja ombra.
sal especial
Alimentació
Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats.
Les sals especials més emprades són la sal iodada amb 5-15 ppm de iode i la sal fluorada amb 90-135 ppm de fluor
decret
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, disposició general o resolució dels òrgans col·legiats de l’estat o de les comunitats autònomes.
selva pluvial

Distribució geogràfica de la selva pluvial
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc equatorial o tropical humit.
Les selves pluvials ocupen les regions càlides amb pluviositat abundant durant tot l’any Les comunitats vegetals selvàtiques són sempre arbòries, amb arbres molt alts, que formen diversos estrats, i amb una gran abundància de lianes i d’epífits L’estructura hi és complexa i la diversitat d’espècies hi és molt alta La manca de llum és notable en els estrats inferiors, poc esponerosos i amb plantes esciòfiles L’ambient és saturat d’humitat, llevat dels estrats més elevats, on les plantes presenten caràcters xerofítics
mil·lenarisme
Cristianisme
Creença, coneguda també com a quiliasme, difosa entre els cristians dels primers segles i fundada en la interpretació d’un passatge de l’Apocalipsi (20, 1-3), en un regne de pau d’una durada de mil anys (dada que li dóna nom) que Crist haurà de portar sobre la terra abans del judici final.
Durant la Reforma i després de la Reforma el millenarisme tingué i té seguidors entre algunes sectes reformades pietistes, adventistes, mormons L’antropologia ha estudiat la presència de creences millenaristes en diferents cultures i religions com una reacció a l’ordre colonial i postcolonial, i a l’expansió dels processos de modernització La destrucció de les formes de vida tradicionals ha estat en molts casos una font de desestabilització espiritual, i en determinades comunitats i individus ha conduït a l’aparició o l’enfortiment de creences millenaristes
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina