Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Circ Cric

Circ Cric
Companyia de circ creada pel pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich) el 1981.
Pioner de l’anomenat circ contemporani tingué, l’any dels seus inicis, una existència itinerant, i rebé, entre d’altres, el suport de Joan Miró, Xavier Fàbregas, Charlie Rivel i Joan Brossa, però les elevades despeses l’obligaren a tancar el 1982 Tanmateix, els seus integrants continuaren protagonitzant nombroses actuacions i iniciatives amb la mateixa filosofia, com ara el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà , del qual Tortell Poltrona fou l’impulsor i director en les dues primeres edicions 1984 i 1986, i també l’ONG Pallassos sense Fronteres El 1995 Tortell Poltrona i Montse…
Pere Portabella i Ràfols
Cinematografia
Director i productor.
Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes…
Johannes Vincke
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13…
Joan Bassegoda i Nonell
Historiografia catalana
Historiador de l’art i arquitecte.
Vida i obra Fou conservador de la Reial Càtedra Gaudí, d’història de l’arquitectura, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou titular des del 23 d’abril de 1968 fins a la seva jubilació A més de ser arquitecte de la catedral de Barcelona, participà en la restauració de diversos edificis i conjunts monumentals, com el monestir de Pedralbes i el de Poblet Publicista i president de l’Associació d’Amics de Gaudí, és membre supernumerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1972 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on…
Clara Josephine Schumann
Música
Pianista i compositora alemanya.
El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una…
Germandat del Cinema
Cinematografia
Institució cinematogràfica de caràcter assistencial constituïda a Barcelona el 1932.
L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions voluntàries i els…
aeroport de Sabadell
Aeroport de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental).
El 1919, a la part alta de la ciutat, Manel Colomer realitzà el primer aterratge, en aquesta ocasió, d’emergència Entre el 1925 i el 1927 s’utilitzaren com a aeròdrom els terrenys de ca n'Oriac i l’1 d’agost de 1934 s’inaugurà l’aeròdrom de Sabadell, installat a les finques de can Diviu, can Torres i can Miró, cedit a l’aviació militar i emprat per l’aviació civil Durant la guerra i fins a la postguerra s’hi construïren 300 Polikarpov I-15, model conegut com a “Chato” El 1953 s’hi installà l’aeroclub Barcelona Sabadell El 1954 el ministeri de l’aire acceptà la cessió…
Oriol Mitjà i Villar

Oriol Mitjà i Villar
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la…
Capella de la Santa Creu (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Santa Creu, d’estil gòtic, és la capella superior del conjunt format per les capelles superposades de la Santa Creu i Santa Magdalena del castell reial de Perpinyà Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1295, quan s’esmenta el seu altar sembla, però, que el servei religiós de la capella no fou totalment organitzat fins al regnat de Sanç I de Mallorca 1311-24 La dotació oficial de les dues capelles palatines tingué lloc el 1309 L’any 1642, amb l’ocupació del Rosselló per la corona francesa, la capella de la Santa Creu canvià la seva advocació per la de santa…
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina