Resultats de la cerca

El lloc de Sancti lohannis , esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, degué ser el centre de la vall de Sant Joan, possessió de la família Caboet, en feu de l’església d’Urgell i després dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al final del segle XV, la vall de Sant Joan era una de les batllies del quarter de Ciutat d’aquest vescomtat En la visita pastoral del 1758, Sant Joan Fumat era sufragània d’Asnurri, amb cementiri propi L’església actual és d’una sola nau, amb un campanar de torre de planta quadrada i pis superior vuitavat adossat al mur de tramuntana La nau acaba amb…

Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés la riera Salada al Saltell L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó“ Vila Prino ”, que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar Després d’aquesta data, deixa d’aparèixer en la…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el segle passat, en…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, dins el mas de can Maçana Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué produir-se des d’…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb Sant Joan d’…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…

Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest cenobi va…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa de…

És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya,…