Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz amb la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,
Els ecosistemes bentònics
Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
Els anèl·lids
El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a…
Tumor benigne o pòlip d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’intestí gros la massa formada per un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i constitueixen una tumoració Els tumors, que es poden localitzar en qualsevol sector de la paret de l’intestí gros, solen ésser únics per bé que de vegades n’hi ha més d’un o, fins i tot, quan són deguts a diversos trastorns de tipus hereditari, n’hi poden haver centenars Els tumors solen ésser petits i asimptomàtics, però de vegades, bé per la localització, l’estructura o la grandària, poden originar diverses…
Símptomes i signes patològics de l’orella
Patologia humana
Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina