Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
whisky

Ampolles de whisky escocès
© Vicenç Barbero
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa obtinguda per destil·lació de líquids resultants de fermentació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.
La graduació és de 30-60° La majoria de les marques són barreges de whisky de malt amb alcohols destillats de cereals Les millors qualitats provenen d’Escòcia on se n'inicià la producció comercial al segle XV envelleixen com a mínim durant 7 anys en botes de roure que hagin contingut vi de Xerès, on adquireixen el color i l’aroma característics El bourbon és una varietat dels estats del S dels EUA obtinguda, bàsicament, a partir de whishy de moresc i malt de blat o ordi El rye és un whisky de sègol fet als EUA i al Canadà
barrilet
Tecnologia
Química
Dipòsit amb aigua en el qual, en l’antiga fabricació del gas d’hulla, hom feia bombollejar el gas que sortia de les retortes de destil·lació.
En refredar-se, en condensava les substàncies quitranoses i el fum d’estampa, i alhora l’amoníac gasós era dissolt en l’aigua formant així les aigües amoniacals
desasfaltar
Química
Separar les substàncies asfàltiques que conté la fracció residual de la destil·lació del petroli en brut a fi d’obtenir olis de lubrificació lliures d’asfalt.
L'alcohol i el gel industrial: Folch i Albiñana
L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…
vodka
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.
El seu contingut en àcids és escàs o nul, per la qual cosa no es formen èsters, i l’aroma és escàs o no en té, llevat que hom el tracti amb carbó de llenya per tal d’assolir aroma i tast característics És incolor i d’alta graduació 40-60 o més graus alcohòlics És produït, i molt consumit, a Rússia i a l’Europa oriental
amina

Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
potassi
Química
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H. Davy.
És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita localitzades en…
licor
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d’extrets aromàtics, essències o aromes.
Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…
capitell
Química
En els antics alambins, cambra situada damunt el calderí, de forma aproximadament esfèrica, de la qual sortia el tub inclinat que conduïa els productes de la destil·lació al refrigerant.
carbó

Pedra de lignit (carbó)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni.
Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8 4,9 76,7 1,5…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina