Resultats de la cerca

La temàtica sobre la Segona Guerra Mundial i la postguerra ocupa una part important de la seva novellística, com Prva četa ‘La primera companyia’, 1951, Tuda zemlja ‘Terra estrangera’, 1961 i Tišine ‘Silencis’, 1961 Altres novelles de gran complexitat psicològica i formal són Derviš i smrt , ‘El dervitx i la mort’, 1962 i Trdava ‘La fortalesa’, 1970

Capella situada al castell de la Bulella, en una torrassa del costat de llevant de la fortalesa El seu origen s’ha de situar al final del segle XIII, moment en què el castell de la Bulella es transformà en una pabordia de Santa Maria de Cornellà El primer esment directe de l’església és, però, del 1499

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

La família Assalit es comença a documentar a partir del 1212, i transformada en Puigdessalit, es perpetuà fins al 1791 Eren uns cavallers que s’entroncaren amb la petita noblesa comarcal Prop de l’actual mas situat al puig de Sant Feliu, a migjorn de la vila, queden les restes dels fonaments de l’antiga fortalesa

Aquesta fortalesa és continuada per un mas del mateix nom que conserva murs i voltes en la parta baixa que s’ha de datar entre els segles XIV i XV Aquesta domus el 1280 pertanyia als Vilagranada, que prenien aquest nom d’una altra domus del terme d’Oristà i eren els castlans menors del castell de Gurb

L’església és testimoniada ja el 903 l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard fou consagrada el 1080 Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb Depenien d’aquesta parròquia Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans

Fundada per Seleuc I 312 aC, fou un dels centres comercials més importants de l’Orient antic i un baluard de l’hellenisme Incendiada parcialment sota Trajà, fou destruïda en l’expedició de Luci Ver contra els parts 164, els quals s’establiren a l’altra riba, en la primitiva fortalesa de Ctesifont, anomenada també Selèucia-Ctesifont, seu del catolicosat caldeu 424

Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església

Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès

És un centre agrícola tabac i un nucli industrial maquinària elèctrica, indústria alimentària i tèxtil Antiga fortalesa romana, des de mitjan s XVI fins al 1639 fou la residència del paixà de Bòsnia A la fi del s XVIII es convertí en un nucli de resistència contra el domini turc Cap a la fi del 1969 sofrí els efectes d’un violent terratrèmol