Resultats de la cerca
Es mostren 1411 resultats
Antoni Riba i Garcia
Escultura
Escultor.
Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta
Jaume Valls
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments…
Alonso de Orozco
Literatura
Cristianisme
Escriptor i místic castellà.
Estudià teologia i lleis a Salamanca Monjo agustí 1522, fou predicador de Carles V i conseller de Felip II Gaudí d’un gran prestigi com a predicador i asceta i ha estat considerat l’iniciador de la literatura asceticomística castellana Entre les seves nombroses obres cal esmentar Las siete palabras que la Virgen Santísima Nuestra Señora habló 1556, Historia de la suavidad de Dios y epistolario cristiano para todos los estados 1567, Las confesiones del pecador fray Alonso de Orozco publicada el 1601 i De nueve nombres de Cristo publicada el 1888 El 1882 fou beatificat per Lleó XIII
Marc Valeri Messala Corví
Història
Política
Polític romà.
Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
cariàtide

Pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
síntesi de Wurtz
Química
Reacció, descrita per Ch. A. Wurtz l’any 1885, que gaudí d’una gran importància els primers temps de la síntesi orgànica.
Consisteix en el tractament d’halogenurs d’alquil o d’aril amb sodi en solució etèria La reacció té interès preparatiu quan els radicals R 1 i R 2 són iguals En el cas contrari, s’obtenen mescles de productes d’acord amb totes les combinacions possibles R 1 -R 1 , R 1 -R 2 , R 2 -R 2 Per aquest fet, el seu ús és actualment gairebé obsolet, i ha estat substituïda per reaccions selectives d’acoblament mitjançant l’ús de diversos reactius organometàllics, entre els quals cal esmentar els de liti, magnesi i coure
Despertaferro! El crit del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1987– 1989, Animació, 70 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Equip Produccions JAndreu, Barcelona, Maran Film Munic ARGUMENTI GUIÓ Carles Andreu, Benet Rossell FOTOGRAFIA Carlos González, Sergi Grau i Manolo Lorente Eastmancolor, normal MUNTATGE Manolo Lorente MÚSICA Carles Cases, amb la collaboració de Lluís Llach REALITZACIÓ Toni Torronteras REALITZACIÓ LAY-OUTS EVentura ANIMACIÓ MEArias, PDelgado, VDomènech, JBenedetti, AGarcia, JGuasch, LMarcato, PPardell, BPedrosa, CPuig, JTarragó, JTorres, JLSolís FONS Toni Deu, Miquel Ibáñez, Joaquim Royo, EVentura ESTRENA Barcelona, 05121990, Madrid, 21121990 PREMIS…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina