Resultats de la cerca
Es mostren 4152 resultats
codificació de vídeo escalable
Extensió del còdec estàndard de compressió H.264/MPEG-4 AVC.
La codificació SVC, també anomenada codificació en capes , és capaç d’adaptar un vídeo segons les restriccions de la xarxa de comunicació sobre la qual es farà la transmissió d’aquest vídeo, separant el flux del vídeo en diferents capes jeràrquiques i dependents que representen la qualitat de la imatge Es parteix d’una capa bàsica codificada en H264/MPEG-4 AVC, sobre la qual es poden afegir capes successives per a millorar la qualitat d’imatge La màxima qualitat d’imatge possible s’obté quan es reben totes les capes utilitzades durant la codificació d’un…
efecte Clayden
Fotografia
Efecte fotogràfic pel qual, en determinades emulsions, la impressió d’un traç o puntejat lluminós d’alta intensitat i curta durada (inferior a 1/50 s) exerceix una acció desequilibradora envers una segona exposició més llarga, d’intensitat moderada i realitzada sobre la totalitat de la superfície sensible.
Aquest fenomen és aplicat a la fabricació de superfícies sensibles tramades, i permet de transformar directament una imatge de tons continus en una imatge tramada
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement…
autocol·limació
Física
Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.
Hom disposa un mirall pla a l’espai imatge i hom va variant la posició de la font puntual fins que la imatge final es formi just damunt seu
festes del Sexenni
Folklore
Celebració religiosa en honor de la Mare de Déu de Vallivana que té lloc a la localitat de Morella (els Ports) cada sis anys.
La festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1678 la del 2012 és la 52 edició, i el seu origen se situa en una rogativa a la Mare de Déu de Vallivana per fer fora les epidèmies de la ciutat de Morella En 1672, la pesta assolava la comarca i la ciutat, i un grup de ciutadans decidiren fer una romeria a l’ermita de la Mare de Déu de Vallivana per tal de portar la imatge a la ciutat a proposta del prior Segons la llegenda, després de passejar la imatge pels carrers de Morella el 31 de desembre, els malalts recuperaren la salut El Consell de Morella acordà el 14 de maig de 1673…
Santa Maria de Belulla (Canovelles)
Art romànic
L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla Ara té entorn seu un modern conjunt residencial La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular Una tradició diu que la imatge de la Mare de…
lent

Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del…
animació digital
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques que permeten simular un efecte de moviment en dibuixos, objectes inanimats i imatges virtuals, per mitjà de la presentació d’una seqüència ràpida d’imatges amb petites variacions.
Segons la tècnica emprada, es pot parlar d' animació imatge per imatge , d' animació per interpolació de moviment , d' animació per interpolació amb trajectòria i també d' animació per transformació de forma
santuari de Queralt

Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de SantPere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí…
elements cardinals d’un sistema òptic
Física
Conjunt de tres parells de punts (focus objecte i focus imatge, punt principal objecte i punt principal imatge, punt nodal objecte i punt nodal imatge) i tres parells de plans (pla focal objecte i pla focal imatge, pla principal objecte i pla principal imatge, pla nodal objecte i pla nodal imatge) que determinen un sistema òptic centrat pel que fa a la representació òptica (formació geomètrica d’imatges), i que es caracteritza pel fet que els augments hi prenen valors especials. Són anomenats també punts cardinals o punts de Gauss.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina