Resultats de la cerca

Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues últimes edicions…

Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món Morgue 1913, Söhne ‘Fills’, 1913, Fleisch ‘Carn’, 1917, Schutt ‘Runa’, 1924 Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat Der neue Staat und die Intellektuellen ‘El nou estat i els intellectuals’, 1933 i Lebensweg…

Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di filo 1986 i Le…

Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la improvisació, sempre mirant, però,…

Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport En aquest…

Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a…

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una…

És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt…

Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta El…

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…