Resultats de la cerca

Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…

Vida i obra Durant els anys vint i trenta participà en el valencianisme cultural des d’una ideologia catòlica Fou membre destacat de l’Academia Valencianista, vinculada al Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes, i cap de redacció de Cultura Valenciana 1926-31, l’òrgan de l’associació Fou membre de l’Amicorum JL Vives Associatio, una iniciativa promoguda per erudits conservadors com Salvador Carreres i Lluís Fullana que edità uns Anales , inclosos des del 1928, com a fascicle, a Cultura Valenciana S’incorporà a Acció Cultural Valenciana 1930-31, una agrupació de joves universitaris que…

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…

Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…

Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…

Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del segle XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…

Partida de carlins , RTusquets, sd CG / RM El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l’Espanya de la darreria de l’antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència Això el diferencià d’opcions europees semblants, com per exemple el legitimisme francès, entre altres, com també la seva capacitat d’aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot constituint una formació profundament heterogènia Hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, fàcilment…