Resultats de la cerca

Després que s’ha completat la dilatació, s’inicia l’anomenada fase d’expulsió , durant la qual el fetus davalla al llarg de la pelvis, per l’anomenat canal del part , fins atènyer l’exterior Aquesta fase ha de transcórrer en la sala de parts , on es poden garantir les adequades condicions d’antisèpsia i es disposa de tot l’equip necessari per a efectuar les intervencions mèdiques que eventualment siguin necessàries Per a facilitar el part hom sol collocar la dona en una llitera ginecològica especial que disposa d’uns suports on es colloquen les cames, de manera que quedin flectides sobre l’…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1938, es doctorà l'any 1960 amb una tesi sobre la història clínica en pediatria, especialitat que exercí professionalment en hospitals, en consultori privat i també a la xarxa de l'Institut per a la Protecció de Menors als barris marginals de Barcelona Fou també membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual fou secretari 1957-61 A banda de l'activitat mèdica, participà intensament en projectes de planificació i gestió de la sanitat l'any 1955 aconseguí que la junta directiva del Collegi Oficial de Metges assumís la necessitat d'…

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual d’origen bacterià causada pel Treponema pallidum , d’una incidència que havia disminuït molt, però que en l’actualitat es torna a presentar amb una freqüència relativament important Antigament, quan no es disposava d’un tractament eficaç contra aquesta malaltia, el trastorn solia causar alteracions cròniques que progressaven durant alguns anys i arribaven a provocar alteracions greus del sistema nerviós i l’aparell càrdio-vascular En l’actualitat, la sífilis es pot diagnosticar i tractar eficaçment en la fase aguda, quan ocasiona el xancre…

La neurosi fòbica és un trastorn mental caracteritzat per una por anormalment intensa d’uns objectes determinats o de situacions específiques que considerats objectivament no representen una font de perill significativa Aproximadament un 90% dels infants tenen eventualment por d’objectes o situacions concretes, com poden ésser animals, el mar, sorolls intensos o persones estranyes, però es considera que aquestes pors són normals si no arriben a incapacitar o es prolonguen més enllà de la pubertat En els adults, les fòbies o les pors més freqüents es relacionen amb els espais oberts o…

La cefalea és una sensació de dolor localitzat al cap que es pot presentar com a símptoma en una gran diversitat de malalties del sistema nerviós i trastorns generals Però, sovint, la cefalea no és deguda a cap malaltia, sinó que constitueix un trastorn en si mateixa, amb un tractament específic Gairebé tothom pateix ocasionalment d’algun episodi esporàdic de cefalea que es pot resoldre amb un analgèsic comú i no requereix assistència mèdica Ara bé, quan la cefalea esdevé continuada o es repeteix molt sovint, convé de consultar-ho al metge per tal que en diagnostiqui la causa o indiqui un…