La sífilis és una malaltia de transmissió sexual d’origen bacterià causada pel Treponema pallidum, d’una incidència que havia disminuït molt, però que en l’actualitat es torna a presentar amb una freqüència relativament important. Antigament, quan no es disposava d’un tractament eficaç contra aquesta malaltia, el trastorn solia causar alteracions cròniques que progressaven durant alguns anys i arribaven a provocar alteracions greus del sistema nerviós i l’aparell càrdio-vascular. En l’actualitat, la sífilis es pot diagnosticar i tractar eficaçment en la fase aguda, quan ocasiona el xancre característic d’aquesta malaltia. Tanmateix, però, en alguns casos la infecció pot passar desapercebuda, especialment si coincideix amb una altra infecció genital que n’emmascari els símptomes. Per aquesta raó, hi ha dones que poden patir la malaltia sense saber-ho. Així, per tal de descartar que la dona gestant pateix d’aquesta malaltia, en el control mèdic rutinari de l’embaràs s’inclou una prova de detecció de la sífilis, que es repeteix sempre que se sospita que la dona se’n pot haver contagiat durant la gestació. Si es diagnostica la malaltia hom pot efectuar un tractament antibiòtic eficaç que evita les conseqüències que el trastorn podria tenir sobre la dona i el fetus.
Sense tractament, la sífilis es transmet al fetus per via transplacentària i pot causar diverses complicacions. En general, la infecció solament passa al fetus a partir del quart mes d’embaràs, pel fet que la placenta impedeix el pas del microorganisme abans d’aquesta fase. Si ateny el fetus, la infecció pot causar-ne la mort o provocar-li diverses alteracions que originen la sífilis congènita. Aquesta malaltia es pot manifestar des del naixement amb diverses alteracions, com ara deformitats òssies, lesions cutànies, secreció nasal o alteracions neurològiques. En d’altres casos, la malaltia roman en estat latent i no es manifesta fins al cap d’alguns mesos o anys, originant trastorns com ara sordesa, alteracions de les dents i trastorns oculars.