Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Malàisia 2017
Estat
Esquitxat per l’escàndol de malversació a gran escala dels fons de 1Malaysia Development Berhad 1MDB, el primer ministre, Najib Razak, va reaccionar a les pressions amb el tancament de mitjans locals i la persecució d’activistes L’històric cap de l’oposició, Anwar Ibrahim, va continuar empresonat per sodomia, fet que va ser interpretat com un moviment de Razak per a neutralitzar el seu principal adversari polític En aquest context, la dona d’Ibrahim, Wan Azizah Wan Ismail, va assumir el lideratge del Partit de la Justícia Popular i va establir una incòmoda aliança amb l’ex-primer ministre i…
Solvay et Compagnie
Química
Societat industrial belga de productes químics fundada el 1863 per E.Solvay, amb seu a Brussel·les.
És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999 Aquest…
Myanmar 2017
Estat
L’èxode forçós i massiu de població rohingya, com els refugiats a Bangladesh, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional © WOA / J Owens L’èxode forçós i massiu de població rohingya, minoria ètnica musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil a l’estat occidental de Rakhine, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional i va fer que es posés en dubte la que fins aleshores havia estat considerada una transició democràtica modèlica Més de 600000 rohingyes es van veure obligats a creuar la frontera cap a Bangladesh, per fugir…
Xile 2012
Estat
La moderació en els preus internacionals del coure i una reducció de la demanda externa van incidir sobre el valor de les exportacions i també en una lleugera reducció de les vendes a l'exterior Malgrat tot, gràcies a l'empenta interna, l'economia va seguir creixent a bon ritme i les previsions van xifrar un augment anual del PIB al voltant del 5% La demanda interior i la inversió privada van continuar creixent amb fermesa, i els sectors que van mostrar un impuls més notable van ser la construcció, el comerç, les comunicacions i el transport L'increment de la demanda interna va ser determinat…
indústria química

Planta industral química
© Fototeca.cat-Corel
Química
Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d’elements químics i llurs derivats.
Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química,…
El comerç amb Amèrica
Carles III atorgant el dret de comerç amb Amèrica, PP Muntanya, 1790 GCB Al final del segle XVII, el comerç català disposava de dues vies d’accés al mercat americà que garantien una connexió òptima amb el món del comerç colonial D’una banda, cosa que continuava una tradició que arrancava de la conquesta cristiana d’al-Àndalus, els mercaders catalans, valencians i mallorquins disposaven d’una àmplia xarxa d’agents comissionistes establerts a les capçaleres peninsulars del tràfic amb les Índies Occidentals espanyoles Aquestes corresponsalies eren emprades per donar sortida a excedents agraris…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les…
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina