Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…
Estanys nous, sistemes antics
El terreny s’esfondrà estrepitosament, i allà on abans hi havia hagut un camp de pomeres quedà un sot d’uns 40 m de diàmetre i 7 m de fondària, que s’omplí d’aigua amb rapidesa Era la nit de l’11 al 12 de novembre de 1978, i la persona que, solitàriament, vivia en un mas immediat a l’estanyol tan sobtadament aparegut, abandonà la casa i els camps per sempre més Es comprèn ningú no vol córrer el risc de negar-se en terra ferma
Perquè el cas és que el fet, a la regió de Banyoles, a Catalunya, no era del tot excepcional Aquest petit llac, des d’aleshores conegut amb el nom d’Estanyol Nou, es…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Malaltia de Whipple
Patologia humana
Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden…
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també propugna l’establiment de…
Malaltia per esgarrapada de gat
Patologia humana
La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…
El que cal saber de l’abscés del pulmó
Patologia humana
L’abscés de pulmó consisteix en una acumulació de pus en una cavitat formada a l’interior del pulmó durant una infecció, que habitualment comunica amb un bronqui La formació d’abscessos de pulmó pot ésser previnguda mantenint una bona higiene bucal, ja que aquest trastorn sol ésser causat per gèrmens procedents de trastorns infecciosos de la boca Les persones inconscients han d’ésser collocades en posició lateral per evitar que aspirin les pròpies secrecions, perquè aquestes susbtàncies poden contenir microorganismes que arribin a causar un abscés pulmonar L’expulsió massiva de grans…
El que cal saber de la tromboangiïtis obliterant
Patologia humana
La tromboangiïtis obliterant, o malaltia de Buerger, és un trastorn crònic, de causa desconeguda, que es caracteritza per l’oclusió progressiva dels vasos sanguinis petits i mitjans de les extremitats, i que afecta quasi sempre homes d’entre 20 anys i 40 Una de les manifestacions més comunes d’aquesta malaltia, quan ja han estat afectades les artèries dels membres inferiors, és el dolor als panxells i els peus, que en fases inicials es manifesta en caminar i s’alleuja amb la immobilitat, però que en fases més avançades apareix fins i tot en repòs Aquest trastorn evoluciona al llarg d’anys, en…
Els procariotes: cianobacteris fòssils
Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina