Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Clotari II
Història
Rei dels francs (613-629).
Fill i sucessor 584 de Khilperic I, rei de Nèustria, i de Fredegunda morta el 597, la qual governà durant la seva minoritat Vençut a Dormelles 599 o 600 i a Étampes 604 pels seus cosins Teodebert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, perdé la regió que rebé el nom de Dentelin, la qual, però recobrà Morts els seus cosins, fou cridat a Austràsia pels enemics de la reina Bruniquilda es desembarassà dels quatre fills de Teodoric II i esdevingué rei de tots els francs 613 Reuní a París 614 un concili de bisbes i una assemblea de notables l’edicte que se'n seguí reconegué les…
Edvard Lidforss
Literatura catalana
Hispanista suec.
Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos 1871, entre altres obres S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelona i que fou traduït a Lo Gai Saber “Lo Renaixement literari català”, 1878 Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà,…
Giorgio Grassi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura 1967 o Architettura, Lingua morta 1988, en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit ‘Nova objectivitat’ Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti 1976-79, la Biblioteca Pública Central, a Groningen 1989-92, els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà…
Núria Llimona i Raymat
Pintura
Pintora.
Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995…
Rafael Llimona i Benet
Figura femenina en interior, pintura de Rafael Llimona i Benet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Josep Llimona i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…
Delfinat d’Alvèrnia
Història
Territori feudal format el 1155 de la part meridional del comtat d’Alvèrnia arran de la desmembració d’aquest comtat, fet pel comte Guillem VIII quan l’usurpà al seu nebot Guillem VII.
Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera delfina d’…
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…
Rafael Sala i Marco
Pintura de Rafael Sala i Marco
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Viatjà a Munic 1911-13 i a Florència 1914 Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona 1917 La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i EC Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova El seu estil és d’un accentuat decorativisme destaca en el paisatge i la natura morta El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes El 1919 s’installà a Nova York, on el 1923 feu una exposició Allà fou director artístic de la revista Catalònia El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui perdues, però…
Joan Baptista Sunyer
Literatura catalana
Mariner i escriptor.
Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina