Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Aparell cardiovascular en la vellesa
Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
Úter
Anatomia humana
L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…
neopilina
Malacologia
Gènere de mol·luscs de la classe dels monoplacòfors amb la closca d’un color blanquinós, que presenta, a la cara interna, les empremtes dels sis parells d’insercions musculars.
El primer exemplar fou trobat a una profunditat de 4 000 m 1940
pecilodermatomiïtis
Patologia humana
Forma crònica de dermatomiïtis que cursa sense febre ni leucocitosi ni dolor i que és caracteritzada per atròfies musculars molt importants, amb retraccions musculotendinoses i una profunda impotència funcional.
aparell bucal
Biologia
Zoologia
Conjunt de peces òssies, dèrmiques, còrnies, musculars, etc, que formen els elements típics de la boca, especialment els de finalitat mastegadora, premsora, digestiva i de deglució de l’aliment.
miògraf
Biologia
Aparell enregistrador destinat a inscriure les contraccions musculars i a ampliar-les per tal de facilitar-ne l’estudi de la forma, de la intensitat i de la durada.
malaltia de McArdle
Bioquímica
Malaltia relacionada amb el metabolisme del glicogen, causada per una deficiència en l’enzim glicogenofosforilasa, que es caracteritza per forts dolors musculars quan hom realitza un exercici físic vigorós.
És també anomenada glicogenosi de tipus V
Rampa
La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular Les causes més freqüents de rampa durant la realització d’un exercici físic són l’execució de contraccions voluntàries intenses en músculs no adequadament entrenats, una alteració en la concentració d’aquests minerals, provocada, per exemple, per una sudoració excessiva, com s’esdevé quan es realitza una activitat física massa intensa o prolongada a…
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina