La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs. Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular. Les causes més freqüents de rampa durant la realització d’un exercici físic són l’execució de contraccions voluntàries intenses en músculs no adequadament entrenats, una alteració en la concentració d’aquests minerals, provocada, per exemple, per una sudoració excessiva, com s’esdevé quan es realitza una activitat física massa intensa o prolongada a altes temperatures ambientals, i certes torçades o cops que afecten directament les masses musculars. En general, es produeix durant la realització de l’activitat física, però de vegades apareix unes hores després, fins i tot durant el repòs nocturn.
La rampa pot afectar qualsevol grup muscular, especialment el de les extremitats inferiors, en concret els músculs del tou de la cama. En general, no produeix efectes més importants que aquells que la caracteritzen, particularment el dolor i la contracció. Tanmateix, de vegades, per la localització i les circumstàncies en què es presenta, pot comportar riscs d’accidents, per exemple si afecta una cama quan es condueix un cotxe. D’altra banda, obliga a la detenció de l’entrenament.
El tractament de la rampa consisteix bàsicament a estirar els músculs contracturats sia de manera passiva, és a dir, amb l’ajut de les mans o d’una altra persona, o contraient els músculs antagonistes. Aquest estirament s’ha d’efectuar mitjançant moviments successius, la durada dels quals cal que sigui d’uns 10 segons, procurant que en cada un d’ells el múscul arribi a una situació de relaxació màxima possible. Durant la realització d’aquests moviments d’estirament també cal evitar les contraccions i els moviments forçats dels músculs afectats, ja que llur presentació podria desencadenar una nova rampa. En general, la rampa cedeix al cap d’uns minuts. Tanmateix, si persisteix, és convenient fer massatges o donar petits cops sobre el múscul mentre aquest es manté en una posició estirada. Si la rampa es produeix amb freqüència, també és aconsellable anar al facultatiu, ja que podria ésser una manifestació d’una malaltia neurològica o metabòlica.
Per a prevenir la rampa és aconsellable realitzar els entrenaments de manera adequada, és a dir, regular, moderada i progressiva, no sotmetre els músculs a contraccions massa brusques i intenses, realitzar un estirament i escalfament complet a l’inici de cada sessió d’entrenament i una adequada relaxació al final d’aquestes, i no fer exercicis nous que requereixin una certa força sense assajar-los prèviament de manera progressiva. També és important que el calçat subjecti bé els peus, però sense que arribi a oprimir-los. Igualment és recomanable ingerir amb freqüència certes quantitats de líquids i afegir petites quantitats de sal als menjars, sobretot en èpoques estiuenques, per a contrarestar-ne la pèrdua que es produeix durant l’exercici físic.