L’úter, anomenat també matriu, és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària. És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fal·lopi i, a la part inferior, amb la vagina. Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g. Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4.000 vegades i el pes pot atènyer uns 1.200 g.
A l’úter es diferencien bàsicament dues porcions: el cos, que representa les dues terceres parts superiors, té una forma cònica i és aixafat en sentit àntero-posterior, i el coll o cèrvix, que és la porció inferior, de forma cilíndrica i es troba en una gran part inclosa en la vagina. La part superior del cos, situada per sobre de la inserció de les trompes, és anomenada fons de l’úter, i la zona de transició entre el cos i el coll s’anomena istme de l’úter. La part del coll situada a la vagina rep el nom de musell de tenca.
Les parets de l’úter són molt gruixudes, i entre elles queda una cavitat de forma triangular amb un dels vèrtexs cap avall. Als dos angles superiors hi ha els orificis interns de les trompes uterines. El vèrtex inferior de la cavitat continua per un petit canal a nivell de l’istme, que a través de l’orifici intern de l’úter desemboca al conducte cervical per dins del coll uterí. El conducte cervical s’obre en la part superior de la vagina amb l’orifici extern de l’úter.
La situació exacta de l’úter és molt variable d’una dona a una altra, i en la mateixa persona també pot variar al llarg de la vida. En general, és situat simètricament al centre de la pelvis, per bé que no són estranys els petits desplaçaments cap a l’un cantó o l’altre. Sol anar cap endavant, de manera que l’eix longitudinal forma un angle gairebé recte amb l’eix major de la vagina. A més, és freqüent que el cos formi una petita angulació cap endavant amb relació al coll. Tanmateix, però, en una tercera part de les dones, l’úter es troba flectit en sentit contrari.
Tot el cos de l’úter és cobert pel peritoneu, la membrana que revesteix els òrgans abdominals. Per la cara anterior, en arribar a l’istme, el peritoneu es replega cap endavant i cobreix la bufeta urinària. Per la cara posterior, el peritoneu cobreix també el coll uterí, i posteriorment es replega cap amunt i cobreix el recte; així, queda formada una cavitat entre el coll de l’úter i el recte anomenada fons de sac de Douglas. En les parts laterals de l’úter, el peritoneu forma un replegament anomenat lligament ample que cobreix la trompa i els lligaments ovàrics i ateny les parets laterals de la pelvis. L’úter és subjectat a més per d’altres estructures com els lligaments útero-sacres, que uneixen l’istme amb l’os sacre. També constitueixen un mitjà de subjecció important els lligaments rodons, que es desprenen de cada un dels angles superiors de l’úter, formen un arc fins a l’engonal i acaben en la profunditat dels llavis majors de la vulva.
Les parets de l’úter es troben cobertes interiorment per la mucosa uterina o endometri, un teixit epitelial constituït fonamentalment per cèl·lules d’una estructura que varia al llarg de cada cicle menstrual. Les característiques de la mucosa són diferents en cada una de les porcions de l’úter. Al cos uterí, la superfície de la mucosa es compon d’una sola capa de cèl·lules cilíndriques, la majoria de les quals són secretores, és a dir que produeixen substàncies que són abocades a la cavitat uterina. Intercalades entre les cèl·lules secretores, hi ha uns grups de cèl·lules ciliades, en la superfície lliure de les quals es troben nombroses prolongacions que tenen un moviment de vaivé capaç de fer desplaçar les secrecions. Aquesta capa de cèl·lules s’invagina repetidament cap a dins i constitueix estructures tubulars o glàndules, a l’interior de les quals s’acumulen les secrecions. Entre una glàndula i l’altra, i per sota d’elles, hi ha teixit conjuntiu format principalment per fibres i substància amorfa, que en conjunt és anomenat estroma. A l’estroma hi ha abundants vasos sanguinis entre els quals destaquen les artèries d’espiral, que pugen per l’espai situat entre les glàndules seguint una forma espiroide. Durant tota l’etapa d’activitat sexual, el gruix de l’endometri varia molt al llarg del cicle menstrual. L’estructura bàsica de la mucosa del coll uterí és la mateixa que la del cos, però presenta algunes diferències. Així, les cèl·lules de la mucosa del conducte cervical són més grosses que les del cos, i constitueixen glàndules de gran diàmetre que formen ramificacions. De vegades, les mateixes secrecions obturen les glàndules i queden retingudes a l’interior formant quists petits, d’entre 2 mm i 10, anomenats fol·licles de Naboth. A la part del coll que sobresurt de la vagina, l’epiteli es compon de diverses capes de cèl·lules planes. El canvi d’epiteli cilíndric a epiteli pla estratificat té lloc generalment en la darrera porció del conducte cervical, en una àrea anomenada zona de transició.
Per sota de la mucosa hi ha el miometri, una capa muscular que constitueix la major part del gruix de l’úter. Es compon fonamentalment de fibres musculars llises, de contracció involuntària, entre les quals hi ha nombroses fibres elàstiques i algunes cèl·lules immunitàries i formadores de fibres. Les fibres musculars constitueixen tres capes: una capa interna formada per fibres disposades en direcció longitudinal; una capa mitjana formada per fibres disposades en direcció circular i obliqua, i una capa externa formada per fibres longitudinals. La contracció d’aquestes fibres ocasiona el desplaçament del contingut de l’úter cap a la vagina. Per fora del miometri hi ha el perimetri, una membrana constituïda per fibres i cèl·lules planes que cobreixen tota la superfície de l’úter.