Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Historiografia catalana
Institució museística fundada a Eivissa el 1907 a partir de la donació de l’Estat de la col·lecció dels materials de la Societat Arqueològica Ebusitana.
Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del Puig des…
Sepultures de l’era del Berloqui (Vilanova de Segrià)
Art romànic
Situació Una de les dues sepultures, del tipus anomenat banyera o d’extrems arrodonits, que hi ha en un petit tossal prop del poble de Vilanova de Segrià ECSA-J Bolòs Uns 300 metres abans d’arribar a Vilanova de Segrià venint de Benavent de Segrià hi ha a mà esquerra un tossalet allargassat, on es conserven dues sepultures Mapa 32-14 359 Situació 31TCG032186 Necròpoli El tossal ha estat aprofitat per a treure pedra, segons es pot veure en els senyals de les falques que encara hi ha A la superfície aplanada de dalt es conserven dues tombes La més oriental és justament vora la mateixa carretera…
Dos fragments d’un sarcòfag del tipus Leucadius (Tarragona)
Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix…
Ciutat de Roses
Vista general de les cases excavades de la vila medieval, amb el temple romànic de Santa Maria al fons ECSA - M Casanovas D’ençà del 1916, any en què els arqueòlegs començaren a dirigir la seva atenció vers el solar de la Ciutadella de Roses, tot iniciant la recerca de la colònia grega de Rhode , la investigació al jaci-ment ha demostrat la seva riquesa arqueològica, i també la múltiple ocupació humana que s’ha succeït en el lloc de manera quasi ininterrompuda al llarg de vint-icinc segles Els primers anys de recerca es limitaren exclusivament a localitzar la fundació ròdia que, segons s’…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en dues…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
Banyuls dels Aspres
Fototeca.cat
©
Municipi
Municipi del Rosselló, a la riba esquerra del Tec, als darrers turons de la regió dels Aspres, a la zona de contacte amb la plana litoral del Rosselló i del baix Vallespir.
La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un període d’…
Guiza

D’esquerra a dreta, les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa de Guiza, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, al SW del Caire, forma part de la seva àrea residencial suburbana Es destaca el monumental pont giratori de ferro sobre el Nil La ciutat, que ha donat nom a un dels cinc sectors de la necròpoli de Memfis, comprèn nombrosos monuments En primer lloc, les tres grans piràmides la de Kheops, o Gran Piràmide, la de Kefren, amb el temple de la vall, i la de Micerí de 62 m d’alçada, amb dues galeries i dues cambres funeràries La Gran Esfinx de Guiza, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia al fons, les piràmides de Micerí i Kefren Hi ha les…
Sepultura del Trencall de Vilajussana (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Sepultura situada sobre una roca, actualment, a tocar del trencall de la pista que, des de la carretera que va de Navars a Serrateix, mena al mas Vilajussana Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,2 — y 45,5 31 TCG 992455 La desviació de la pista que porta a Vilajussana o Vilajuana surt, a mà dreta, aproximadament, un quilòmetre abans d’arribar a Serrateix La tomba és damunt una penya que hi ha a l’angle sud-oest de la cruïlla Necròpoli Vista de la tomba excavada a la roca, a la qual manca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina