Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
Daniel Mangrané i Mangrané
Cinematografia
Director i productor.
Vida Fill de Daniel Mangrané i Escardó, industrial de l’oli i accionista majoritari de la distribuïdora Saturnino Huguet-Selecciones Capitolio, estudià intendència mercantil a Barcelona 1933 i química a Berlín i s’especialitzà en la química dels olis, sobre la qual publicà diversos tractats El seu primer contacte amb el cinema fou com a guionista i compositor de Nuevos ideales 1936, Salvador de Alberich, film produït i supervisat pel seu pare Després de la guerra civil combinà les seves activitats empresarials en una fàbrica de productes químics amb la sotspresidència de…
tocoferol
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E
.
Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i…
Tipus de lípids
Segons l’estat físic en què es trobin, els lípids es classifiquen en dos tipus els olis i els seus Els olis es caracteritzen per trobar-se en estat líquid a temperatura ambient Per contra, els sèus , on s’inclouen pràcticament tots els greixos d’origen animal, es troben en estat sòlid o semisòlid a temperatura ambient D’altra banda, segons llur estructura química existeixen diversos tipus de lípids, per bé que els més importants, sempre des d’un punt de vista nutritiu, són majoritàriament els triglicèrids i, en menor proporció, els fosfolípids i el colesterol Els…
crisè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, format en la piròlisi o la destil·lació de molts greixos i olis.
balsàmic | balsàmica
Farmàcia
Actualment, dit únicament dels medicaments que contenen olis essencials antisèptics i tonificants de l’aparell respiratori.
mircè
Química
Monoterpè acíclic d’olor agradable que es troba en els olis de berbena, llúpol i llorer.
És obtingut per piròlisi del β-pinè
camfocarbonat de bismut
Química
Pólvores blanques amorfes, d’olor camforàcia, insolubles en aigua i solubles en els alcohols i olis.
Com totes les sals de bismut, té acció antisèptica, i fou molt emprat contra els espirilles per via hipodèrmica Hom en fa uns gran ús incorporant-lo als supositoris que combaten les amigdalitis i altres afeccions faríngies
tioèter
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R 1
-S-R 2
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per condensació…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina