La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès. Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica.
Publicitat a El Mercurio, 1910.
Publicitat a España. Arte-Comercio-Industria, 1927-28.
L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda:
- sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola
- pomades de diferents olors, per a senyora; destaquen aquelles que pretenien d’evitar la caiguda dels cabells
- cremes per a la pell
- cosmètics per a homes, per a tenyir els cabells i per a mantenir dret el bigoti
- olis d’olor
- extractes d’aquestes mateixes olors
- aigües de colònia, de lavanda, dentifrícia, de vinagre per a donar color a la cara, llet de Venus per a blanquejar la pell
- essències de sabó, per a treure taques, per a depilar, per a afaitar, per a suavitzar les mans
- pólvores i pastilles per a afaitar, per a perfumar les habitacions i dentifricis
Etiqueta.
El 1860 el propietari era Emili Germain-Renaud i l’empresa s’havia desenvolupat. Participà a l’exposició catalana a la Llotja i es donà a conèixer públicament en fer una ofrena a la reina d’una tauleta amb els seus principals articles. La seva acceptació va permetre que l’empresa s’anunciés des d’aleshores com a perfumista de SM la Reina i com a proveïdora de la Casa Reial. El despatx es mantenia a la Rambla i la fàbrica era al carrer de les Tàpies, núm. 5.
La majoria de maquinària utilitzada era francesa i ho serà fins al final del segle. Renaud-Germain era ja empresa exportadora, especialment a les colònies espanyoles.
A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 obtingueren una medalla d’or “per la presentació d’articles de qualitat superior i acreditats pel preu moderat al qual es venen”. L’any següent, una medalla de plata a l’Exposició de París. L’empresa mantenia la botiga a la Rambla, havia convertit en despatx i tallers el local del carrer de les Tàpies i havia instal·lat la fàbrica al carrer Nou de la Rambla, núm. 103 i 105.
Emili Germain-Renaud no va veure acabar el segle. Va morir l’octubre del 1897. L’empresa, però, continuà, convertida en societat en comandita i amb un nou soci. Ara és Portabella i P. Germain, Successors de Renaud-Germain. I agafà una nova volada.
Es representatiu d’aquesta etapa el dibuix de Ramon Casas, que presenta els seus productes, però sempre de la mateixa línia: sabons, extractes cosmètics. La fàbrica es traslladà a la carretera de Sants, núm. 386 i el despatx a la Gran Via barcelonina, núm. 574.
La societat es mantindrà viva fins a la dècada dels anys quaranta. Però és tan sols una petita fàbrica d’olis i sabons, que no té gran cosa a veure amb el seu passat.