Resultats de la cerca

A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en…

Aquestes capes poden ser pigmentades o no i consisteixen en preparacions d’oli de llinosa, bullit, nitrocellulosa plastificada o resines sintètiques El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacatge amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via…

Són anomenats també glicerilfosfàtids Tenen la fórmula general Dos dels grups hidroxil de la glicerina són esterificats per àcids grassos, un dels quals és normalment insaturat El grup hidroxil de posició 3 és esterificat per l’àcid ortofosfòric, el qual, alhora, esterifica un altre alcohol Generalment són sòlids blancs, de la consistència de la cera, que s’enfosqueixen a l’aire per oxidació Són solubles en molts dissolvents orgànics i insolubles en l’aigua, en la qual formen dispersions colloidals N'hi ha a les membranes cellulars i a les lipoproteïnes de transport Un subgrup…

Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…

És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…

És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat com a intermediari en la…

La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…

És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…

De totes aquestes substàncies, l’alfa-tocoferol és el més estudiat, per la qual cosa la quantitat de vitamina E d’un aliment fa referència als equivalents d’activitat d’alfa-tocoferol La vitamina E té un important paper de protecció dels teixits de l’organisme enfront dels efectes nocius derivats de l’oxidació produïda pels radicals lliures Els metabòlits de vitamina E oxidats que es produeixen en aquestes reaccions es poden reciclar i tornen a la seva forma inicial mitjançant l’activitat d’altres antioxidants, com per exemple l’àcid ascòrbic o el retinol Algunes fonts…

Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…